<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd='http://schemas.google.com/g/2005' xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-21385432248922461</id><updated>2011-06-08T07:26:33.278+01:00</updated><category term='Historiografia'/><category term='poesia'/><category term='Lirica'/><category term='epistola'/><category term='Epica'/><category term='Literatura'/><category term='Epístoles'/><category term='prosista'/><category term='Oratoria'/><category term='Retòrica Selectivitat'/><category term='Odas'/><category term='Comèdia'/><category term='Selectivitat'/><category term='Horaci'/><category term='historia'/><category term='Teatre'/><category term='Virgili'/><category term='Cesar'/><category term='Bucoliques'/><category term='Ciceró'/><category term='Eneida'/><category term='Filosofia'/><category term='Plaute'/><category term='Ovidi'/><category term='Horacio'/><title type='text'>Et in Arcadia ego</title><subtitle type='html'>Blog de professor destinat a contenir apunts i referències a classe</subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://classicsblog.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/21385432248922461/posts/default?max-results=100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://classicsblog.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><author><name>MARIA FERNANDA CAROS</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11668480102489976920</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_Qvm-hBlUKO8/TN6WbRlV8rI/AAAAAAAAA0A/kkZ1mK5GatQ/S220/young.jpg'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>17</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>100</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-21385432248922461.post-8176969369005066458</id><published>2009-05-19T16:17:00.001Z</published><updated>2009-06-02T19:45:33.388+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Ovidi'/><title type='text'>Publi Ovidi Nasó</title><content type='html'>Publi Ovidi Nasó poeta romà conegut en el món catalanoparlant com Ovidi, va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques, va néixer el 43 aC a Sulmona , una ciutat de Italia central, al cor dels Apennins. &lt;br /&gt;Se'l compta amb Virgili i Horaci amb els tres millors poetas de llenagua llatina, però amb la diferencia en que ell va nèixer en época de pau i els seus temas els tratava diferent amb un tó més alegre.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;BIOGRAFIA&lt;br /&gt;Va estudiar retorica en Roma, que el va completar amb un llarg viatge, i quan torna comença a estudiar la carrera judicial lo que el seu pare volia que estudies; però descobri la poesia i s'implica totalment a la poesia ja que econòmicament ho podia permtre.&lt;br /&gt;Era frequent en el Cercle de Marcc Valeri Messala, cercle que estaba en contra dels objectius politics d'August. Ovidi es va casar tres cops, amb la tercera i última va ser quan es va enamorar profunsdament.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;August va exiliar Ovidi l'any 8 a Tomis, a la costa del Mar Negre, per raons que ens són desconegudes. Ovidi mateix va escriure que va ser a causa d'un error i un carmen. L'error en sí és incert. Ovidi podria haver tingut un afer amb una dona de la família d'August, o podria haver ocultat informació d'un afer tal. El carmen, tanmateix, és molt probablement l'Ars Amatoria, un poema didàctic que oferia consells amorosos als homes i dones romans, i que portava uns quants anys en circulació.&lt;br /&gt;Va ser durant aquest exili que Ovidi va escriure dues col·leccions més de poemes, les Tristia i les Epistulae ex Ponto, que il·lustren la tristesa i desolació lluny de Roma. Tot i que era amistós amb els nadius de Tomis, encara frisava per Roma i per la seva estimada tercera esposa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Obres que ha fet en la seva vida:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;-Epistulae Heroidum: 21 cartes en versos elegíacs de heroines famoses, que fa un repas per tots els sentiments amorosos, es fa clar el tema principal de ovidi: l'amor.&lt;br /&gt;Amores: tres llibres compenen un conjunt d'elegies, sobre situacions amoroses en una parella: seducció, gelosia etc, etc.&lt;br /&gt;Ars amandi:aut amatoria: tres llibres en versos elegíacs, un tracta sobre la seducció i l'altre dona consells a les dones.&lt;br /&gt;Medicamina Faciei Femineae:aquest és tot un llistat de receptes de bellesa per les dones.&lt;br /&gt;Remedia Amoris:Ovidi en aquest dona consells de com alliberar-se dels mals de amor.&lt;br /&gt;Metamorphoseon:són 15 llibres en hexàmetres diactílics, són cants de transformacions mitiques.&lt;br /&gt;Fasti: Son 6 llibres inacabats.&lt;br /&gt;Ibis: un poema del 9 dC, es una protesta contra un antic amic que va intentar apoderarse de tota la seva fortuna.&lt;br /&gt;Halieutica, parla sobre la fauna marina del mar Negre.&lt;br /&gt;Tristia: 5 llibres de poemeselegíacs, és l'enyorança a Roma.&lt;br /&gt;Epistulae ex Ponto: són 4 llibres, són elegies que va escriure en el exili sobre la mar Menor.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight:bold;"&gt;Obres que s'han considerat perdudes o falses:&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Consolatio Liviam&lt;br /&gt;Medea&lt;br /&gt;NUX&lt;br /&gt;Carmina&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Stephanie Peguero&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/21385432248922461-8176969369005066458?l=classicsblog.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://classicsblog.blogspot.com/feeds/8176969369005066458/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=21385432248922461&amp;postID=8176969369005066458' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/21385432248922461/posts/default/8176969369005066458'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/21385432248922461/posts/default/8176969369005066458'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://classicsblog.blogspot.com/2009/05/publi-ovidi-naso.html' title='Publi Ovidi Nasó'/><author><name>MARIA FERNANDA CAROS</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11668480102489976920</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_Qvm-hBlUKO8/TN6WbRlV8rI/AAAAAAAAA0A/kkZ1mK5GatQ/S220/young.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-21385432248922461.post-5860074823076966111</id><published>2009-05-19T16:13:00.001Z</published><updated>2009-06-02T19:46:22.343+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Virgili'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Eneida'/><title type='text'>Publio Virgilio Maron</title><content type='html'>Virgilio nació en Andes un pueblo cercano a Mantua en el año 70 aC,  de una familia de agricultores acomodados, y se educó en su niñez dentro de un medio rural.&lt;br /&gt;Vive una temporada en Nápoles, es un poeta de estilo neoterico, estudia filosofía epicúrea y muere en Brindis.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sus obras mas importantes son: Las Bucólicas (42- 38 aC), Geórgicas (38-37 aC) y La  Eneida (31 aC). &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La Eneida:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Es la epopeya de la predestinación de Roma, como expresión concreta de los sentimientos comunes de un pueblo.&lt;br /&gt;En el poema hay un protagonista: Roma, y, tras ella, Augusto, guardián de sus destinos. Éste posee el valor y la fría voluntad de Eneas y se enorgullece de ello.&lt;br /&gt;Pero la patria, según Virgilio, no es sólo el príncipe, sino también la tierra de Roma y los hombres que en ella habitan; lo es también el tesoro de sus leyendas, de sus tradiciones, de su historia. &lt;br /&gt;La Eneida está compuesta en 12 cantos. Virgilio tardó 11 años en terminarla y la dejó inacabada. &lt;br /&gt;Se ha dicho que de los 12 cantos de que se compone la Eneida, los 6 primeros imitan a la Odisea con sus viajes, peripecias y aventuras, y los 6 últimos, a la Ilíada, con sus luchas y episodios guerreros.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Personajes:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Eneas, romano religioso, amante de sus tradiciones, de su familia, valiente y esforzado en las batallas. El adjetivo que mejor le va y que Virgilio le aplica con frecuencia es el de piadoso.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La reina Dido, apasionada, tanto en el amor como en el odio; tanto en su vida terrena como en la de ultratumba. La tradición romana más antigua decía que por esta enemistad comenzaron las hostilidades &lt;br /&gt;entre Roma y Cartago que culminaron con las Guerras Púnicas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Turno, es el antagonista de Eneas &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Argumento de La Eneida:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Canto uno:&lt;br /&gt;Eneas con unos pocos Troyanos, al ser destruida la ciudad de Troya por los Griegos, parte con los dioses Penates de Troya a fundar una nueva donde los dioses le señalen. Según el destino, se asentará en Italia. Venus, su madre, lo ayuda, mientras Juno lo retrasa provocando una tempestad que lo arroja a las costas de Cartago, donde la reina Dido está construyendo una ciudad. La reina se enamora de Eneas y quiere retenerlo. Organiza un banquete en su honor y le pide que le cuente la caída de Troya y las vicisitudes de su viaje.&lt;br /&gt;Canto dos:&lt;br /&gt;En este canto Eneas cuenta la destrucción de la ciudad por medio de la estratagema del caballo (en la imagen) ideada por Ulises, y cómo él solo con su padre, su hijo y un grupo de troyanos consigue huir. Su mujer, Creusa, muere en el asedio de Troya.&lt;br /&gt;Canto tres: &lt;br /&gt;Sigue contando su viaje, cómo encuentra a Andrómaca, la mujer de Héctor; cuenta también la muerte de su padre Anquises en Sicilia, y la de su piloto Palinuro, en la tempestad.&lt;br /&gt;Canto cuatro:&lt;br /&gt;Es el más romántico de todos. Cuenta los amores de Dido y Eneas. La reina hace lo posible para que se quede, ayudada por la diosa Juno. Pero la diosa Venus, madre de Eneas, manda al mensajero de los dioses, Mercurio, a que recuerde a Eneas su obligación de buscar un nuevo lugar para la Troya que fue destruida. Eneas se decide a abandonar a Dido en secreto. Ésta se entera y en una pira amontona todas las pertenencias de Eneas, la prende fuego y se mata con la espada de su amado.&lt;br /&gt;Canto cinco:&lt;br /&gt;Eneas se hace a la mar y llega a Sicilia un año más tarde de que muriera su padre. Así organiza unos juegos fúnebres en honor a Anquises, cosa que nos cuenta en este canto.&lt;br /&gt;Canto seis:&lt;br /&gt;Desde Sicilia llega a las costas de Italia. Nos cuenta la bajada de Eneas a los infiernos. Es una visión del futuro de Italia, porque allí se encuentra las almas de los que más tarde serán los que regirán la ciudad de Roma. Habla con ellos y le irán desgranando lo que será Roma en el futuro. Además se encuentra con su padre y con Dido que no le quiere ver.&lt;br /&gt;Y asi continuan las aventuras de Eneas hasta que en el canto numero doce cuenta el episodio final de la guerra, que se decidirá por medio de un combate singular de Eneas y Turno, protagonista y antagonista, respectivamente de la obra. La ninfa Juturna ayuda a su hermano Turno, y Venus a su hijo. Eneas vence a Turno y le da muerte.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pamela López&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/21385432248922461-5860074823076966111?l=classicsblog.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://classicsblog.blogspot.com/feeds/5860074823076966111/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=21385432248922461&amp;postID=5860074823076966111' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/21385432248922461/posts/default/5860074823076966111'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/21385432248922461/posts/default/5860074823076966111'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://classicsblog.blogspot.com/2009/05/publio-virgilio-maron.html' title='Publio Virgilio Maron'/><author><name>MARIA FERNANDA CAROS</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11668480102489976920</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_Qvm-hBlUKO8/TN6WbRlV8rI/AAAAAAAAA0A/kkZ1mK5GatQ/S220/young.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-21385432248922461.post-4370127184309685019</id><published>2009-05-19T16:11:00.001Z</published><updated>2009-06-02T19:47:25.172+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Horaci'/><title type='text'>Quinto Horacio Flaco</title><content type='html'>Biografia&lt;br /&gt;Quinto Horacio Flaco (-65/-8) nació en Venusa, en la Italia del sur, hijo de un liberto con poco dinero, pero que hizo grandes sacrificios para que su hijo recibiera la mejor educación. Así pudo estudiar en Roma y marchar después a Grecia. Donde se trasladó para estudiar filosofía. Una vez allí, fue acogido por Bruto, el asesino de César, y nombrado tribuno militar de su ejército. Sin embargo, en la batalla de Filipos (42 a.C.) se evidenció su falta de aptitud para el arte militar y decidió regresar a Roma. Empezó a trabajar como escribano de la cuestura, cargo que le dejaba tiempo libre para dedicarse a escribir versos. Por entonces conoció a Virgilio, quien lo introdujo en el círculo de Mecenas, donde paulatinamente ganó relevancia y afianzó la amistad con éste, quien lo presentó a Augusto. Consiguió también la protección del emperador, que incluso le ofreció el cargo de secretario personal suyo, puesto que rechazó por no adecuarse a los principios de su moral epicúrea. Personaje muy respetado en los altos círculos romanos, tanto literarios como políticos, se mantuvo siempre bajo el amparo de Mecenas, junto con quien está enterrado.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;OBRA&lt;br /&gt;a) Sátiras y epodos: Sus sátiras son 18 composiciones repartidas en dos libros. El propio Horacio se considera seguidor de Lucilio (el creador del género) y, modestamente, inferior a él. Pero las sátiras de Horacio son, en general, más irónicas. Prueba de ello es el hecho de que él mismo las llama sermones . Afirma que la broma festiva y la burla amable son más eficaces que la invectiva destemplada. Le diferencia además de Lucilio  es el cuidado verso, que es una obsesión de Horacio. Algunos de los temas: nadie está contento con su suerte; invectivas contra los avaros, los usureros, envidiosos, adúlteros, cazadores de herencias, etc.&lt;br /&gt;Los epodos son 17 composiciones. Por su contenido y su fecha de composición son una obra de transición entre el género satírico y la poesía lírica, que va a llenar la etapa siguiente de la vida de Horacio. Algunos son claramente satíricos: contra una alcahueta, un nuevo rico, un antiguo esclavo,…; pero también hay odas líricas con tema amoroso, de banquetes y de vino, de tema cívico-moral.&lt;br /&gt;b) Odas (Carmina): Son 4 libros con alrededor de un centenar de odas. Horacio transplanta al latín los temas y metros líricos griegos, sobre todo, de Alceo, Safo y Anacreonte. Antes había habido intentos, pero es Horacio el primero que transplanta la lírica eolia griega en su conjunto. Los temas son muy variados: amores, banquetes, dedicaciones de templos, partida y regreso de un amigo,… Pueden dividirse en odas amorosas, filosóficas (la mayoría epicúreas y alguna estoica) y romanas.&lt;br /&gt;En la poesía lírica, Horacio es menos apasionado que Catulo. Nada más lejos de Horacio que los tumultuosos sentimientos de aquél. Sus mejores odas son las filosóficas, impregnadas de un escepticismo irónico, invitando al placer moderado, ya que cualquier exceso acarrea dolor e infelicidad. &lt;br /&gt;c) Epístolas: En cartas dirigidas a sus amigos, Horacio se ocupa de la filosofía. Así introdujo y elevó a la categoría literaria un género nuevo en la literatura latina: la epístola poética. Son dos libros con un total de 23 epístolas. No se tratan de lecciones magistrales sino de divagaciones en tono sencillo y amical sobre problemas de la moral práctica: en qué consiste la felicidad, la paz del alma, la vida del campo,… La última de ellas es la Epístola a los Pisones, también conocida como "Ars poetica", en la que se encierra todo un cuerpo de teoría de la literatura.&lt;br /&gt;La característica más notable del estilo horaciano es la concordancia perfecta entre el pensamiento y la expresión. Tiene una idea muy elevada de la misión del poeta como educador e intérprete de los sentimientos civiles y religiosos. Ningún poeta latino ha alcanzado tan altas cotas en la perfección formal, pero resulta un tanto frío. Es, con Virgilio, el más perfecto modelo poético de plasticidad.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;LA LIRICA DE HORACIO&lt;br /&gt;Épodos &lt;br /&gt;Fueron escritos en la tregua de las batallas de Filipos (42 a.C.) y Accio (31 a.C.), es decir, anteriores a las Odas. Están entre la poesía satírica y lírica y con ellos Horacio aspiró a convertirse en el Arquíloco romano. &lt;br /&gt;El Carmen Saeculare&lt;br /&gt; Lo forman setena y seis versos. Compuesto por Horacio con motivo de los juegos seculares y debían ser cantados por un coro en medio de la ceremonia, en honor a los dioses. Su forma es sobria pero elegante y con un gran amor a la patria.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Odas  &lt;br /&gt;Escritas entre el 30 y el 20 a.C., se trata de composiciones líricas agrupadas en cuatro libros, con las que intenta crear una poesía lírica que rivalice con la griega. Incluye una temática muy variada:  &lt;br /&gt;-Temas político-nacionales, centrados en el valor de la educación de la guerra y en la predicación de la vida serena. Estos poemas le gustaron tanto a Augusto que este le pidió que hiciese un himno para las olimpiadas Seculares. &lt;br /&gt;-Temas religiosos, donde Horacio habla de los dioses como algo mitológico que utiliza en sus poemas.&lt;br /&gt;-Temas de ética y moral, donde se pueden incluir también alguno de tipo erótico y otros de tipo profano, pero donde fundamentalmente se deja ver la influencia de la filosofía. Que se contradice con su carácter típico romano: se ha de vivir el presente, disfrutando de la vida “carpe diem”. Aunque en otros libros posteriores se presenta él desde un punto de vista mas personal. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Estilo&lt;br /&gt;Reúne 17 poemas cortos, de tono violento y agresivo sobre diversos temas: contra las guerras civiles, o incluso contra personas de la vida pública o mujeres perversas. También hay un poema de tema bucólico, el conocidísimo Beatus Ille, en el que canta la vida del campo frente a las complicaciones de la vida urbana. &lt;br /&gt;En realidad toda la lírica de Horacio es una espiral que habla de la muerte. Pero su pesimismo no es absoluto, ya que mas tarde demuestra con sus poemas posteriores su evolución.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/21385432248922461-4370127184309685019?l=classicsblog.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://classicsblog.blogspot.com/feeds/4370127184309685019/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=21385432248922461&amp;postID=4370127184309685019' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/21385432248922461/posts/default/4370127184309685019'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/21385432248922461/posts/default/4370127184309685019'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://classicsblog.blogspot.com/2009/05/quinto-horacio-flaco.html' title='Quinto Horacio Flaco'/><author><name>MARIA FERNANDA CAROS</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11668480102489976920</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_Qvm-hBlUKO8/TN6WbRlV8rI/AAAAAAAAA0A/kkZ1mK5GatQ/S220/young.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-21385432248922461.post-4217229026792720290</id><published>2009-05-19T16:10:00.001Z</published><updated>2009-06-02T19:43:05.167+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Cesar'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Historiografia'/><title type='text'>Historiografía de Julio Cesar</title><content type='html'>Biografía&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Cayo Julio Cesar (Caius Iulius Caesar)  (100 – 44 a.C) &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Cesar fue una personalidad muy atractiva en su época y uno de los más geniales historiadores romanos. Representaba perfectamente el ideal romano: intelectual, político y militar. Elegante y educado, muy respetado por sus soldados y por su austeridad, resistencia, energía y valor.&lt;br /&gt;Respetuoso con sus mujeres y  amigos, su mayor defecto fue la ambición: utilizó todas las artimañas políticas de su época para alcanzar su propósito. A todo ello unió su inteligencia asombrosa que le hacía capaz de compaginar varias tareas a la vez. Excelente militar y político inspirado, tenía siempre una versión de conjunto de los hechos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Julio Cesar nació en Roma el año 100 a C., en el mes de Quintilis, que luego se llamo Iulius en honor a Julio, seis años después de Cicerón, en el momento en que Mario era cónsul por sexta vez, unos doce años antes de la guerra social y de las luchas que iban a poner a Mario y Sila. Procedía de un de las mas nobles familias patricias y llegó a ocupar los puestos políticos y militares de mas relieve, hasta el punto que su biografía se confunde con la historia del mundo romano de su época. Tras unos años azarosos comenzó su política tras la muerte se Sila. &lt;br /&gt;Ocupó todos os cargos de la carrera política. Recibió la administración de Hispania y se gano el fervor popular gracias a sus modos amables, elocuencia y generosidad. Estableció con Pompeyo y Craso una alianza para poder controlar la vida política de Roma: Craso aportaba el dinero, Pompeyo el ejército y Cesar el poder sobre la plebe. &lt;br /&gt;Después del triunvirato con Pompeyo y Caso, consiguió en gobierno de las Galias a las que sometió en su totalidad en ocho años, realizando dos expediciones a Britania y dos a Germania y consiguiendo un enorme botín. Estas hazañas provocan los celos de Pompeyo y tuvieron un enfrentamiento que se hizo inevitable. Cuando el cenado nombró a Pompeyo  cónsul este empezó a maniobrar contra Cesar. Cesar trató de llegar a un acuerdo pero no fue posible y la guerra se hizo inevitable. Resultó larga y cruenta, pues aunque Pompeyo fue vencido en Farsalia y asesinado en Egipto, sus partidarios siguieron con la guerra, que se libró en tres escenarios: Grecia, África e Hispania. Estaba en juego la misma continuidad del sistema republicano.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Al quedar como único vencedor inició un nuevo tipo de gobierno unipersonal de corte monárquico, sentando un procedente para lo que luego seria el imperio. Hizo muchas reformas: el calendario, distribución de tierra a los soldados, etc.&lt;br /&gt;El 15 de marzo del año 44 a C. Bruto y Casio lo asesinaron en el Sedando iniciando una nueva era de guerras civiles.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;SUS OBRAS MÁS IMPORTANTES&lt;br /&gt;Su vida estuvo centrada en la política. No lo consideran un hombre de letras si no un hombre de acción. La actividad literaria para él fue una distracción en su tiempo libre y un instrumento de su política. Escribió varias obras pero su fama como historiador se debe a dos monografías o comentarios: la Guerra de las Galeas (de Bello Gallico) y La Guerra Civil (De Bello Civile)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La Guerra de las Galeas comprende siete libros en los que relata la  conquista que él, como procónsul de las Galeas, llevó a cabo en esa zona. Se propone justificar su política de conquista, exponer sus victorias para causar expresión. En ella no se limita a exponer las operaciones militares si no que describe las costumbres e instituciones de los numerosos pueblos con los que entra en contacto y nos proporciona valiosos datos geográficos, etnográficos, folklóricos, etc. acerca de los mismos. Hay un octavo libro escrito x un colaborador suyo, Hircio, de menor calidad.  &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La Guerra Civil son tres libros en los que narra la guerra civil contra Pompeyo. Comprenden los sucesos de los años 48 y 49 y finalizan con la muerte de Pompeyo. Estilísticamente no es tan perfecta como la anterior. Intenta, con mayor evidencia aún que en el anterior, hacer una apología personal, de forma discreta y hábil, y reducir a sus adversarios.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ambas obras son testimonios de su política; fija en ellas su propia versión de los hechos. Son autobiografías en las que narra sus gestas y justifica sus acciones. Se podría decir que son biografías oficiales en  las que no hay ninguna referencia a su vida privada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Su propósito al escribir estos dos libros fue sobre todo político ya que trataba, como la primera, de conseguir una prorrogación  de sus poderes consulares y justificar unas campañas militares que nadie le había pedido que hiciera, y con la segunda, de exculparse de toda responsabilidad en la segunda guerra civil, presentando al Senado y a Pompeyo como responsables del conflicto. Como historiador su veracidad plantea interrogantes. Presenta sus actos del modo más favorable a él, insinúa sus intenciones y atenúa sus fracasos; censura o elogia a sus colaboradores militares según las necesidades de su política y de su propio prestigio personal. En la  Guerra Civil hay intentos de apología personal y de detracción de sus adversarios. En la Guerra de las Galias se muestra en general tan sereno, tan frío  y aparentemente objetivo, que se hace difícil dudar de su veracidad. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ambas obras destacan por su lenguaje transparente y la claridad de su exposición. Lo más llamativo es que Cesar se refiere así mismo en tercera persona, ganando con ello el relato claridad y un distanciamiento que nos hace olvidar que está hablando de sí mismo y dando una impresión de objetividad.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sheila Muñante 2009&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/21385432248922461-4217229026792720290?l=classicsblog.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://classicsblog.blogspot.com/feeds/4217229026792720290/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=21385432248922461&amp;postID=4217229026792720290' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/21385432248922461/posts/default/4217229026792720290'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/21385432248922461/posts/default/4217229026792720290'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://classicsblog.blogspot.com/2009/05/historiografia-de-julio-cesar-biografia.html' title='Historiografía de Julio Cesar'/><author><name>MARIA FERNANDA CAROS</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11668480102489976920</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_Qvm-hBlUKO8/TN6WbRlV8rI/AAAAAAAAA0A/kkZ1mK5GatQ/S220/young.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-21385432248922461.post-4448184499119663835</id><published>2007-05-18T17:44:00.000Z</published><updated>2007-05-18T17:45:20.701Z</updated><title type='text'>PRECEDENTS DE LA ORATORIA ROMANA</title><content type='html'>&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;"&gt;1 PRECEDENTS DE LA ORATORIA    ROMANA &lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;La oratoria romana gira    al voltant de Cicero, no solament es l'autor del que s'han conservat discusos    per escrit sino que també s la persona que va deixar tractats sobre els    fonaments teorics de l'eloquencia la sea doctrina basica i també noticies    sobre els oradors que l'havien precedit. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;&lt;strong&gt;1.1 Els primers    oradors &lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;Cicero destaca com a persones eloquents    a Api Cludi el Cec, home politic,. militar gramatic i poeta del qual sabem per    Cicero que ja vell i cec va propnunciar un discurs al senat incitant-lo a no    firmar la pau amb Pirrrus. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;Entre els altres exemples    de primitius discursos es troben algunes laudatio funebres, que es conservasven    en els arxius familiar i que Ciceró qualifica de falsos perque acunmulen    sobre el difunt honors inexistents o inmerescuts. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;Entre aquests destaquem tres: &lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;&lt;strong&gt;Quint Fabi Maxim&lt;/strong&gt;    a la mort del seu fill, Cicero, i Plutarc elogien la seva enteresa moral i la    gravetat de la seva eloquencia. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;&lt;strong&gt;QUint Ccili Metel:    &lt;/strong&gt;elogi del seu pare del que deia que va gaudir en vida de deu felicitasts.    &lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;&lt;strong&gt;Luci Emili Paulus:&lt;/strong&gt;    elogi ala mort dels seus dos fills petits del qual es conserva un fragment de    gran elevacioo moral on agraeix als deus que hagin fet caure aquesta desgracia    sobre la seva familia i no sobre la patria. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;2.2 Copnsolidac ió    de la oratoria al segle II aC &lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;El contacte amb Grecia produeix    un allau d'intel·lectuals grecs sobre Roma, la oratororia romana dels    segle &lt;ii&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;Marc Porci Cató:    L'eix de la oratoria de Cató es la seva preocupació moral fustiga    la corrupció de la'administació i dels costums, el luxe de les    dones i la despesa, es preocupa mes de l continugt que de la forma, coneix les    normes retoriques iles utilitza quan li sembla bé. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;Escipió Emilià,    el seu cercle esta impregnat de la cultura romana i grega, professen una moral    elevada plena d'humanisme d'arrel filosofica. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;La seva poratoria es fina    i senyorial de to moral, &lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;Del mateix cercle son Gai    Leli, Sulpici Galba i Metel Macedoni&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;Mes joves els germans Tiberi    i Gai Grac oradors vibrants i de fprmació grega , fan fer discursos a    favor de les reformes socials i els drets del poble i terrigle el darrer discurs    de Gai grac al final de la seva vida. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;Marc antoni i Licini Cras    son de final de segle, als quals Cicero considera elsls seus mestres i eson    els protagonistes de la seva obra de Oratore. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;Marc Antoni dominava la    tecnica oratoria i sabia vom emocionar i commoure l'auditori, Licini Cras que    tenia una mes gran cultura en dret civil, filosofia i retoricautilitzava a convenienc    ia la gravetat i el patetisme i també la ironia i la broma. Ells dos    deixen el cami preparat per la gran figura de la oratoria romana Cicero. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;3 Cicero i el seu entorn&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;3.1 ambient oratori el segle    I a C&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;&lt;u&gt;3.2 Cicero &lt;/u&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;4 la oratoria despres de    Cicero &lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;4.1 Decadencia deles escoles    de retorica&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;4.2 L'obra de Quintilià    i Tacit &lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;4.3 La oratoria imperial    els panegirics&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/21385432248922461-4448184499119663835?l=classicsblog.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://classicsblog.blogspot.com/feeds/4448184499119663835/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=21385432248922461&amp;postID=4448184499119663835' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/21385432248922461/posts/default/4448184499119663835'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/21385432248922461/posts/default/4448184499119663835'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://classicsblog.blogspot.com/2007/05/precedents-de-la-oratoria-romana.html' title='PRECEDENTS DE LA ORATORIA ROMANA'/><author><name>MARIA FERNANDA CAROS</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11668480102489976920</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_Qvm-hBlUKO8/TN6WbRlV8rI/AAAAAAAAA0A/kkZ1mK5GatQ/S220/young.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-21385432248922461.post-7331523820798147094</id><published>2007-05-18T17:42:00.000Z</published><updated>2007-05-18T17:44:30.244Z</updated><title type='text'>PRECEDENTS DE LA HISTORIA</title><content type='html'>&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;1 Considerem precedents    de la història els primers documents de caracter històric escrits    en prosa. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;&lt;strong&gt;1.1 Foedera Regum:    &lt;/strong&gt;Tractats dels reis amb els pobles veins, son docuemnts religioso juridics    que swe signaven amb una srie de formules religioses i rituals. Tit Livi ens    ha transmes el tractat entre Romans i Albans .&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;&lt;strong&gt;1.2 Actes dels magistrats&lt;/strong&gt;    Amb el titol d'Acta comentarii o libri, guardaven els arxius oficials que regfistren    els aconteixements mes importants i constitueixen una font hiastorica de priemr    ordre. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;&lt;strong&gt;1.3 Libri Pontificum    o Annales Maximi: &lt;/strong&gt;Els Pontifex Hi incloien els fets mes rellevants    de cada any sobretot els relacioants amb la religio i el culte public. Tamb    é hi publicavern el calendari annual amb les dates del començament    i del final de l'any, els dies laborables, les festes i els aniversaris. La    col·ldeccio la va publicar Q. Muci Escevola i va constituir una font    de noticies perls historiadors romans. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;2 Documens Privats &lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;Les families importants    guardaven els documents escrits en honor dels seus avantpassats il·lustres,    com una mena d'historia de la familia.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;&lt;strong&gt;2.2 Laudationes    funebres&lt;/strong&gt;: discursos en lloança del difunt que es pronunciaven    en els funerals per un membre de la familia. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;&lt;strong&gt;2.2 Tituli imaginum&lt;/strong&gt;:    inscripcions gravades sota els retarts o mascares del difunt que contenien el    seu nom, les seves getes i els carrecs que havien ocupat. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;&lt;strong&gt;3 Naixement de la    historiografia romana els Annalistes: &lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;Les primeres noticies de    Roma les van escriure els historiadors grecs, que no eren afectes a la causa    romana per aixó els romans van començar a escriure la seva propia    historia, ala qual van donar el nom d'Annales amb le mateix titol que els llibres    dels magistrats, ja que ells també consignaven els episodis per anys.    &lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;&lt;strong&gt;3.1Fabi Pictor:&lt;/strong&gt;    escriu a finals del s.III els seus annals abarca des de l'arribada d'Enees fins    la segona guerra punica, els primers historiadors romans escriuen en grec.&lt;br /&gt;  altres annalistes son: Cinci Aliment, Corneli Escipio, Postumi Albi, &lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;&lt;strong&gt;4 Cató i    els seu successos fils l'epoca de Sila &lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;&lt;u&gt;4. 1 Cató &lt;/u&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;&lt;strong&gt;Cató el Censor&lt;/strong&gt;:    Contrari a la influencia grega va representar la oposició tradicionalista    adicte als antics costums romans, fomentava tot el que era romà i refusava    tot el que venia de Grècia Va escriurre diversos tractats en prosa encaminats    a l'educació del seu fill. Esl principals van ser sobre L'agricultura,    l'oratoria el dret i l'art militar.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;&lt;em&gt;4.2 Epoca dels Gracs    &lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;&lt;em&gt;4.3 Epoca de Sila &lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;&lt;u&gt;5 Cesar&lt;/u&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;&lt;u&gt;6 Nepot &lt;/u&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;&lt;u&gt;7 Salusti &lt;/u&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;&lt;u&gt;8 Tit Livi &lt;/u&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;&lt;strong&gt;9 La historia al    segle I &lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt; Valeius Patercul &lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;Era cavaller Romà    &lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;ul&gt;&lt;li&gt;&lt;br /&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;Valeri Maxim &lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt; Quint Curci &lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt; &lt;p&gt; &lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;&lt;u&gt;9.1 Tacit&lt;/u&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;&lt;strong&gt;10 La historia al    segle II &lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;&lt;u&gt;10.1 Suetoni &lt;/u&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;ul&gt;&lt;li&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt; Florus &lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;Justi&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;&lt;strong&gt;12 La historia als    segles III i IV &lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;12.1 Historia augusta&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;12-2 Autors d'Epitomes &lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;ul&gt;&lt;li&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;Aureli Victor &lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;Eutropi &lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt; &lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;"&gt;&lt;u&gt;12.3 Amia Mercelli &lt;/u&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/21385432248922461-7331523820798147094?l=classicsblog.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://classicsblog.blogspot.com/feeds/7331523820798147094/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=21385432248922461&amp;postID=7331523820798147094' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/21385432248922461/posts/default/7331523820798147094'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/21385432248922461/posts/default/7331523820798147094'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://classicsblog.blogspot.com/2007/05/precedents-de-la-historia.html' title='PRECEDENTS DE LA HISTORIA'/><author><name>MARIA FERNANDA CAROS</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11668480102489976920</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_Qvm-hBlUKO8/TN6WbRlV8rI/AAAAAAAAA0A/kkZ1mK5GatQ/S220/young.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-21385432248922461.post-945144994071576604</id><published>2007-05-18T17:33:00.003Z</published><updated>2009-06-02T19:59:10.674+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Oratoria'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Ciceró'/><title type='text'>Comentari de Juanma: Ciceron - La Oratoria</title><content type='html'>El bagaje de discursos de que disponemos como testimonio directo de la elocuencia romana es muy escaso. Afortunadamente contamos con el caso excepcional de Cicerón. Cicerón es la oratoria romana. Sin él no sólo nos faltaría el material de sus discursos, sino también la doctrina básica, los fundamentos teóricos de la elocuencia y la mayor parte de las noticias sobre los oradores que le precedieron.&lt;br /&gt;1.- LA ORATORIA ANTES DE CICERÓN.&lt;br /&gt;A) Los primeros oradores.&lt;br /&gt;La oratoria romana anterior al siglo II a. de C. nos es prácticamente desconocida. Cicerón reseña unos nombres de personajes, entre los cuales destaca Apio Claudio el Ciego, político, militar, gramático y poeta.&lt;br /&gt;Entre los siglos III y II a. de C. vivieron los primeros oradores de los que nos queda algún testimonio de discursos realmente pronunciados. Se trata de discursos pertenecientes al género de las laudationes funebres, discursos que solían pronunciar en los funerales las personas más allegadas al difunto. Cicerón dice de ellos que falseaban la historia, acumulando sobre el difunto honores inexistentes o inmerecidos. Entre estos oradores destacan Quinto Fabio Máximo, Quinto Cecilio Metelo y Lucio Emilio Paulo.&lt;br /&gt; B) La oratoria en el siglo II a. de C.&lt;br /&gt;En el siglo II a. de C. se acrecientan los contactos romanos con Grecia, que se convertirá en provincia romana en el 146 a. de C. En la primera mitad del siglo II a. de C. se produce una avalancha de intelectuales griegos sobre Roma. Gracias a la influencia de estos intelectuales se consolidó la oratoria romana.&lt;br /&gt;Paradójicamente la oratoria romana de este siglo tiene sus principales representantes en dos figuras diametralmente opuestas en mentalidad y formación: Catón y Escipión Emiliano.&lt;br /&gt;Marco Porcio Catón, nacionalista a ultranza y enemigo de todo lo griego, representa la «conciencia moral» de la sociedad de su tiempo. El eje de su oratoria es precisamente esa preocupación moral: fustiga constantemente la corrupción de las costumbres, el lujo de las mujeres, los despilfarros de los banquetes, la corrupción administrativa. Define al orador como ‘vir bonus dicendi peritus’. Se preocupa más del contenido que de la forma, aunque conoce las normas retóricas y las utiliza cuando lo cree conveniente.&lt;br /&gt;Escipión Emiliano y su círculo representan la impregnación de la cultura romana por la griega. Profesan igualmente una moral elevada, inspirada por un humanismo de raíz filosófica. La oratoria de Escipión es fina, elegante, señorial, destacando, entre los fragmentos conservados, los de tono moralizante.&lt;br /&gt;Íntimo amigo de Escipión fue Gayo Lelio, al que Cicerón considera superior en elocuencia a Escipión. Contemporáneo de ellos es Sulpicio Galba, el mejor orador de su tiempo, según Cicerón. Gran orador fue también Metelo Macedónico, uno de cuyos discursos fue leído públicamente por Augusto más de un siglo después para apoyar su ley sobre la obligación de casarse y tener hijos.&lt;br /&gt;Más jóvenes son los hermanos Tiberio y Gayo Graco, oradores vibrantes, de formación griega. Famosos fueron los discursos de ambos en defensa de reformas sociales y de los derechos del pueblo.&lt;br /&gt;De finales del siglo son Marco Antonio y Licinio Craso. M. Antonio estudió en Atenas y en Rodas; en sus discursos buscaba ante todo emocionar y conmover. Licinio Craso sabía utilizar, según los casos, la gravedad y el patetismo o la ironía y la chanza.&lt;br /&gt;2. CICERÓN Y SU ENTORNO.&lt;br /&gt;Los problemas sociales y políticos, surgidos en tiempos de los Graco, van a acentuarse progresivamente en el siglo I a. de C., hasta culminar con la desaparición de la república. Estos problemas, con el enfrentamiento de los partidos y el papel cada vez más preponderante del pueblo, determinaron un fuerte desarrollo de la elocuencia. Por otro lado, el desarrollo de la poesía y el progreso de la retórica hacen brotar en el campo de la elocuencia la consideración de que un discurso es una obra de arte y merece ser escrito con sujeción a las reglas del género y publicado como cualquier obra literaria. Las tendencias artísticas de la oratoria son fundamentalmente dos: la escuela asiática, que gusta de períodos largos, grandilocuentes, la expresión muy adornada, con gran cuidado del ritmo oratorio; y la escuela ática, que se distingue por la desnudez de la expresión, por el desprecio del ornamento y de todo patetismo.&lt;br /&gt;Quinto Hortensio, máxima estrella del foro romano hasta que fue eclipsado por Cicerón, es el mayor representante del asianismo.&lt;br /&gt;Cicerón (106-43 a. de C.) aúna lo mejor del asianismo y del aticismo. Su genio oratorio forma él solo una escuela. Su expresión es ornamental o desnuda, ajustándose a lo que exijan las circunstancias.&lt;br /&gt;Cicerón nació en Arpino, de una familia de clase media. Recibió su formación en Roma y la completó en Grecia. Vive en el medio siglo final de la república, época de grandes convulsiones internas: guerra civil entre Mario y Sila, rebelión de Espartaco, guerra contra los piratas, conjuración de Catilina, guerra civil entre César y Pompeyo... Todos estos sucesos los vive de cerca, interviniendo decisivamente en algunos de ellos. En la guerra civil estuvo del lado de Pompeyo. César, vencedor, lo perdonó generosamente; pero él se retiró a la vida privada para dedicar sus últimos años a la redacción de su obra filosófica. A la muerte de César, Cicerón retorna a la política, pronunciando sus Filípicas contra Marco Antonio, que había recogido la herencia de César. Esto le costó la vida a manos de los sicarios de aquél.&lt;br /&gt;A) La obra oratoria de Cicerón.&lt;br /&gt; A1) Discursos. &lt;br /&gt;Pueden dividirse en judiciales, pronunciados ante un tribunal como abogado defensor o acusador, y políticos, pronunciados en el Senado o en el Foro. Entre los primeros destacan:&lt;br /&gt;- In C. Verrem (70 a. de C.): los sicilianos encargan a Cicerón la acusación de concusión y extorsión contra su exgobernador, Gayo Verres. Las Verrinas lanzaron definitivamente a Cicerón hacia la fama.&lt;br /&gt;- Pro Caelio (56 a. de C.), en defensa de su joven amigo Celio, acusado de querer envenenar a Clodia, hermana de Clodio, mortal enemigo de Cicerón.&lt;br /&gt;- Pro Milone (52 a. de C.), en defensa de Milón, que había dado muerte a Clodio en un encuentro entre bandas rivales.&lt;br /&gt;- Pro Archia poeta (62 a. de C.). Toma como pretexto la defensa del poeta griego Arquías, al que se acusaba de usurpación del derecho de ciudadanía, para hacer un elogio entusiasta de las letras en general y de la poesía en particular.&lt;br /&gt; Entre los discursos políticos destacan:&lt;br /&gt;- Pro lege Manilia o De Imperio Cn Pompei (66 a. de C.). Apoya Cicerón la propuesta del tribuno Manilio para que se conceda a Pompeyo el mando supremo de las tropas romanas en la guerra contra Mitrídates.&lt;br /&gt;- In L. Catilinam (63 a. de C.). Catilina, candidato al consulado, junto con Cicerón, no es elegido, y trama una conjuración para hacerse con el poder, incluyendo en ella el asesinato de Cicerón. Éste pronuncia cuatro discursos en el Senado acusando a Catilina y ordenando ejecutar a sus cómplices. Estos discursos le valieron una gloria apoteósica y le granjearon el apelativo de ‘padre de la patria’.&lt;br /&gt;- In M. Antonium orationes Philippicae (44-43 a. de C.). Discursos contra Marco Antonio, llamados Filípicas en homenaje a los discursos del orador griego Demóstenes contra Filipo de Macedonia. Para muchos, estos discursos constituyen sus mejores piezas oratorias.&lt;br /&gt;A2) Obras retóricas. &lt;br /&gt;Teoría y práctica se funden en Cicerón de manera admirable. Además de los discursos más perfectos, nos ha dejado las mejores obras sobre oratoria, en las que enseña cómo se forma un orador y cómo se compone un discurso. Tres son sus principales obras retóricas:&lt;br /&gt;- Brutus, titulada con el nombre de la persona a quien está dedicada. Se trata de una historia de la elocuencia en Roma, desde los orígenes hasta su época, precedida de una pequeño resumen sobre la elocuencia en Grecia.&lt;br /&gt;- De oratore y Orator tratan de la formación del orador y la técnica del discurso. Cicerón opina que el perfecto orador ha de ser una combinación de tres factores: disposición natural, cultura profunda y conocimientos de la técnica del discurso. Esta técnica se expone con amplitud en el De oratore, y abarca cinco puntos fundamentales:&lt;br /&gt;1. Inventio: búsqueda de argumentos apropiados.&lt;br /&gt;2. Dispositio: distribución de esos argumentos.&lt;br /&gt;3. Elocutio: arte de utilizar la expresión formal, las palabras y las figuras más convenientes.&lt;br /&gt;4. Memoria: para recordar cada cosa en el lugar apropiado.&lt;br /&gt;5. Actio: todo lo relacionado con el aspecto físico en el momento de pronunciar el discurso (gestos, tono de voz, etc.).&lt;br /&gt; &lt;br /&gt;El discurso como tal tiene también diversas partes:&lt;br /&gt; 1. Exordium: introducción.&lt;br /&gt;2. Narratio: exposición del tema.&lt;br /&gt;3. Argumentatio:&lt;br /&gt;31: probatio: aportación de argumentos,&lt;br /&gt;32: refutatio: refutación de objeciones reales o posibles.&lt;br /&gt;4. Peroratio: conclusión destinada a ganarse a los jueces o al auditorio.&lt;br /&gt;Cada una de estas partes exigía un método y una técnica adecuados para alcanzar la finalidad de todo discurso: instruir, agradar, conmover y convencer.&lt;br /&gt;El Orator se centra más en la elocutio: figuras de dicción y de pensamiento, elementos de la expresión, armonía de la frase, ritmo oratorio, etc.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt;3. LA ORATORIA DESPUÉS DE CICERÓN.&lt;br /&gt;A) Decadencia. Las escuelas de retórica.&lt;br /&gt;A partir de Augusto desaparecen las condiciones que habían producido el auge de la oratoria y, por tanto, desaparecen los grandes oradores. La causa profunda de la muerte de la oratoria en Roma en la época imperial no es otra que la desaparición de la libertad política. Al asumir los emperadores el poder total, la vida política de Roma, que antes se desarrollaba en el foro, desaparece, y con ella la oratoria. La eloquentia se convierte entonces en declamatio, retirándose del foro al interior de las escuelas de retórica.&lt;br /&gt;Este mundo de las escuelas de declamación nos lo ha transmitido Séneca el Mayor, padre del filósofo, en la obra Oratorum et rhetorum sententiae, divisiones, colores, que divide en dos partes: Controversiae y Suasoriae. Las suasoriae eran propias de los principiantes y consistían en consultas imaginarias dirigidas a personajes históricos que, en determinadas situaciones, deben tomar una decisión importante; el aspirante a orador componía un discurso con las razones en pro y en contra que debía sopesar el personaje. Las controversiae pertenecían a un nivel más avanzado y solían tener contenido jurídico: eran debates de leyes en oposición, de razones jurídicas en favor y en contra.&lt;br /&gt;B) La obra de Quintiliano y el Dialogus de Tácito.&lt;br /&gt;En las postrimerías del siglo I d. de C. surge una reacción contra la oratoria retoricista y un intento de retornar al clasicismo ciceroniano. El mayor valedor de esta tendencia es Marco Fabio Quintiliano, que nació en España y estudió en Roma, donde abrió una escuela de retórica.&lt;br /&gt;Quintiliano, el más importante educador de Roma, nos ha dejado, con su Institutio oratoria, el tratado de retórica más completo de toda la antigüedad. No sólo se preocupaba de la técnica oratoria, sino de la formación del orador desde que nace hasta la cumbre de su carrera. Su teoría y sus métodos tienen como modelo supremo a Cicerón.&lt;br /&gt;También Cornelio Tácito, en su Dialogus de oratoribus (comienzos del siglo II), se preocupa de la decadencia de la oratoria. Alude a las condiciones políticas de falta de libertad, y su postura es de un pesimismo resignado: hay que aceptar el régimen imperial y el consiguiente declive de la elocuencia en aras de una mayor estabilidad y una mayor paz.&lt;br /&gt;C) La oratoria imperial. Los panegíricos.&lt;br /&gt;En época imperial la única elocuencia pública posible es la elocuencia de funcionarios, que acumulan sobre el emperador todos los elogios posibles. El mejor ejemplo de este tipo de oratoria es el Panegírico de Trajano, de Plinio el Joven. También Cornelio Frontón, de origen africano, pronunció discursos en elogio de Adriano y de Antonino Pío.&lt;br /&gt;De la misma época es Apuleyo, del que poseemos la única muestra de elocuencia judicial bajo el Imperio: su Apología, discurso pronunciado para defenderse de la acusación de haber obtenido la mano de una rica viuda con artes mágicas.&lt;br /&gt;En los siglos III-IV surgió la colección de Panegyrici Latini, doce discursos en honor de diversos emperadores, desde Maximiano Augusto hasta Teodosio.&lt;br /&gt;En el siglo IV vive el último de los grandes oradores latinos paganos: Aurelio Símmaco. Pronunció panegíricos de los emperadores Valentiniano I y Graciano. Fue el último gran defensor de las tradiciones romanas frente al cristianismo que lo invadía todo. &lt;/p&gt; &lt;p class="comment-timestamp"&gt; 15 / maig / 2007 15:29 &lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/21385432248922461-945144994071576604?l=classicsblog.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://classicsblog.blogspot.com/feeds/945144994071576604/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=21385432248922461&amp;postID=945144994071576604' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/21385432248922461/posts/default/945144994071576604'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/21385432248922461/posts/default/945144994071576604'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://classicsblog.blogspot.com/2007/05/comentari-de-juanma.html' title='Comentari de Juanma: Ciceron - La Oratoria'/><author><name>MARIA FERNANDA CAROS</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11668480102489976920</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_Qvm-hBlUKO8/TN6WbRlV8rI/AAAAAAAAA0A/kkZ1mK5GatQ/S220/young.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-21385432248922461.post-6576517999556009952</id><published>2007-05-16T22:17:00.001Z</published><updated>2009-06-02T19:48:44.204+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Epica'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Virgili'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Eneida'/><title type='text'>Virgili Mestre de Mestres (Resum de l'Aleix) .</title><content type='html'>&lt;p&gt;&lt;span class="costillit"&gt;&lt;span style=""&gt;                                                 &lt;/span&gt;Virgili i l’Èpica&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;span class="costillit"&gt;Publi Virgili Maró va néixer prop de Màntua, ciutat del nord d’Itàlia, l’any &lt;st1:metricconverter productid="70 a" st="on"&gt;70 a&lt;/st1:metricconverter&gt;. C. El seu pare era un pagès, propietari de les seves terres i amb prou recursos per enviar el seu fill a estudiar a Milà i després a Roma. Allà va aconseguir el reconeixement públic amb les &lt;span style=""&gt;Bucòliques&lt;/span&gt;, també anomenades &lt;span style=""&gt;Èglogues&lt;/span&gt;, deu petits poemes que van ser els primers de tema pastoril escrits en llatí, seguint el model del grec &lt;a href="http://www.xtec.cat/%7Esgiralt/labyrinthus/graecia/littera/teocrit.htm"&gt;&lt;span style="color: windowtext; text-decoration: none;"&gt;Teòcrit&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;, que va ser l’iniciador de la poesia bucòlica al segle III a. C. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;span class="costillit"&gt;Aquest èxit va facilitar-li l’entrada al cercle de &lt;a href="http://www.xtec.cat/%7Esgiralt/labyrinthus/roma/litterae/augustea.htm#mecenas"&gt;&lt;span style="color: windowtext; text-decoration: none;"&gt;Mecenas&lt;/span&gt;&lt;/a&gt; i la proximitat amb &lt;a href="http://www.xtec.cat/%7Esgiralt/labyrinthus/roma/historia/augustus.htm"&gt;&lt;span style="color: windowtext; text-decoration: none;"&gt;August&lt;/span&gt;&lt;/a&gt; i el seu programa polític. Tot i que Mecenas li va regalar una casa a Roma, ell sempre va preferir viure al camp, al sud d’Itàlia. Per això no és estrany que les &lt;span style=""&gt;&lt;a href="http://www.xtec.cat/%7Esgiralt/labyrinthus/roma/litterae/georgica.htm"&gt;&lt;span style="color: windowtext; text-decoration: none;"&gt;Geòrgiques&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;, la seva següent obra mostrés també el seu amor per la vida rural i la natura.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;span class="costillit"&gt;Virgili va conservar sempre una certa aparença de camperol. Altres trets del seu caràcter eren la seva timidesa (fugia dels seus admiradors quan el reconeixien pel carrer) i la seva manca d’interès per les dones, raó per la qual a Nàpols l’anomenaven el Virginal, &lt;span style=""&gt;Parthenias&lt;/span&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;span class="costillit"&gt;Poc després va començar la seva realització més ambiciosa, l’&lt;span style=""&gt;&lt;a href="http://www.xtec.cat/%7Esgiralt/labyrinthus/roma/litterae/aeneis.htm"&gt;&lt;span style="color: windowtext; text-decoration: none;"&gt;Eneida&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;, a la qual va dedicar onze anys i encara va deixar inacabada. El &lt;st1:metricconverter productid="19 a" st="on"&gt;19 a&lt;/st1:metricconverter&gt;. C. va fer un viatge a Grècia per inspirar-se en alguns dels escenaris de l’acció, però va morir en el viatge de tornada, deixant l’obra sense els últims retocs, raó per la qual alguns versos resten a mitges. Per això en el seu llit de mort va demanar que se’n destruís l’original, però August ho va impedir. L'&lt;span style=""&gt;Eneida&lt;/span&gt; restaria com el poema nacional de Roma, estudiat a les &lt;a href="http://www.xtec.cat/%7Esgiralt/labyrinthus/roma/vita/schola.htm#grammaticus"&gt;&lt;span style="color: windowtext; text-decoration: none;"&gt;escoles&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;, i faria caure en l'oblit l'&lt;a href="http://www.xtec.cat/%7Esgiralt/labyrinthus/roma/litterae/arcaica.htm"&gt;&lt;span style="color: windowtext; text-decoration: none;"&gt;èpica anterior&lt;/span&gt;&lt;/a&gt; d'Enni i de Livi Andronic.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;table class="MsoNormalTable" style="width: 431.25pt;" border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" width="575"&gt;  &lt;tbody&gt;&lt;tr style=""&gt;   &lt;td style="padding: 1.5pt; width: 215.25pt;" valign="bottom" width="287"&gt;   &lt;p&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;   &lt;/td&gt;  &lt;/tr&gt; &lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;  &lt;p&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;L'&lt;span style=""&gt;ENEIDA&lt;/span&gt; DE VIRGILI&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;span class="costillit"&gt;És la gran obra de &lt;a href="http://www.xtec.cat/%7Esgiralt/labyrinthus/roma/litterae/vergilius.htm"&gt;&lt;span style="color: windowtext; text-decoration: none;"&gt;Virgili&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;. Els dotze llibres de l’&lt;span style=""&gt;Eneida&lt;/span&gt; es poden dividir en tres parts:&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;span class="costillit"&gt;Llibres I-IV: Eneas, príncep troià fill de &lt;a href="http://www.xtec.cat/%7Esgiralt/labyrinthus/deus/di.htm#afrodita"&gt;&lt;span style="color: windowtext; text-decoration: none;"&gt;Venus&lt;/span&gt;&lt;/a&gt; i d’Anquises, amb un grup de supervivents de la destrucció de &lt;a href="http://www.xtec.cat/%7Esgiralt/labyrinthus/mites/troia.htm"&gt;&lt;span style="color: windowtext; text-decoration: none;"&gt;Troia&lt;/span&gt;&lt;/a&gt; pels grecs, es dirigeix a Itàlia per fundar-hi una nova ciutat. Però, a l’alçada de Sicília, el seu estol és desviat cap a les costes d’Àfrica per una tempesta provocada per &lt;a href="http://www.xtec.cat/%7Esgiralt/labyrinthus/deus/di.htm#hera"&gt;&lt;span style="color: windowtext; text-decoration: none;"&gt;Juno&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;, enemiga dels troians. Allà són acollits per la reina Dido, que ha fugit de Fenícia i ha acabat de fundar Cartago. En el palau de la reina, Eneas explica com va caure Troia per culpa del cavall de fusta ideat per Ulisses i el seu atzarós viatge fins a Cartago. Dido s’enamora apassionadament d’Eneas per obra de Venus i, oblidant-se de la seva promesa de mantenir-se fidel al seu difunt marit Siqueu, intenta retenir Eneas. En un principi Eneas sucumbeix a un amor promogut ara també per Juno, oblidant-se de la seva missió, fins que, enviat per &lt;a href="http://www.xtec.cat/%7Esgiralt/labyrinthus/deus/di.htm#zeus"&gt;&lt;span style="color: windowtext; text-decoration: none;"&gt;Júpiter&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.xtec.cat/%7Esgiralt/labyrinthus/deus/di.htm#hremes"&gt;&lt;span style="color: windowtext; text-decoration: none;"&gt;Mercuri&lt;/span&gt;&lt;/a&gt; la hi recorda. Malgrat els precs de Dido i els seus propis sentiments, Eneas es decideix a partir i Dido se suïcida, després de demanar al seu poble que guardi un odi etern als romans.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;span class="costillit"&gt;Llibres V-VIII: Eneas prossegueix el seu viatge cap a Itàlia i, quan arriba a Cumes, &lt;st1:personname productid="la Sibil" st="on"&gt;la  Sibil&lt;/st1:PersonName&gt;·la el guia al món dels morts perquè el seu pare li faci saber el futur de la ciutat que ha de fundar. Quan troba Anquises aquest li relata com el seu fill fundarà Alba Longa i iniciarà l’estirp de reis que la governaran. D’aquesta dinastia naixeran, al cap de molt temps, els bessons &lt;a href="http://www.xtec.cat/%7Esgiralt/labyrinthus/mites/romulus.htm"&gt;&lt;span style="color: windowtext; text-decoration: none;"&gt;Ròmul i Rem&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;, que fundaran Roma, la ciutat destinada a dominar el món. La predicció arriba fins a &lt;a href="http://www.xtec.cat/%7Esgiralt/labyrinthus/roma/historia/augustus.htm"&gt;&lt;span style="color: windowtext; text-decoration: none;"&gt;August&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;, descendent d’Eneas per pertànyer a la &lt;span style=""&gt;gens &lt;/span&gt;Júlia, que es remuntaria a Julus o Ascani, fill d’Eneas. Finalment els troians arriben al seu objectiu, el Laci. Allà el rei Llatí els acull i ofereix a Eneas la seva filla Lavínia en matrimoni. Tanmateix la intervenció de Juno fa que altres pobles del Laci, encapçalats per Turn, emprenguin una guerra contra ells.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;span class="costillit"&gt;Llibres VIII-XII: la tercera part narra les lluites entre els troians i els seu aliats contra els llatins. Juno afavoreix Turn, però a la fi Júpiter li fa saber que el destí dels troians és establir-se al Laci, però esdevenint llatins. Així, quan Eneas, en un duel, venç i mata Turn, s’acaba l’&lt;span style=""&gt;Eneida&lt;/span&gt;. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;span class="costillit"&gt;La principal font literària que inspira Virgili és &lt;a href="http://www.xtec.cat/%7Esgiralt/labyrinthus/graecia/littera/homer1.htm"&gt;&lt;span style="color: windowtext; text-decoration: none;"&gt;Homer&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;. En efecte, mentre que la primera meitat de l’Eneida recorda de prop l’&lt;a href="http://www.xtec.cat/%7Esgiralt/labyrinthus/graecia/littera/homeros6.htm"&gt;&lt;span style="color: windowtext; text-decoration: none;"&gt;Odissea&lt;/span&gt;&lt;/a&gt; descrivint les vicissituds de l’heroi, la segona segueix el model de la &lt;a href="http://www.xtec.cat/%7Esgiralt/labyrinthus/graecia/littera/homeros5.htm"&gt;&lt;span style="color: windowtext; text-decoration: none;"&gt;Ilíada&lt;/span&gt;&lt;/a&gt; narrant els combats. Les referències homèriques són constants i en àmbits diversos. El mite d’Eneas està en estreta connexió amb la guerra de Troia i el retorn dels guerrers com Ulisses. N’adopta trets estilístics (epítets, fórmules, símils), episodis com la baixada als inferns, caràcters paral·lels (Hèctor i Eneas, Turn i Aquil·les), semblances estructurals (narració retrospectiva de les aventures d’Ulisses i d’Eneas)... Virgili, però, ofereix un tractament més profund i diferenciat dels personatges. Un altre model èpic seguit conscientment per Virgili són els &lt;a href="http://www.xtec.cat/%7Esgiralt/labyrinthus/roma/litterae/arcaica.htm"&gt;&lt;span style="color: windowtext; text-decoration: none;"&gt;Annals d'Enni&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;, sobretot en mètrica, en expressions i en el caràcter nacional del poema.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; Sóc L'Aleix Bosch !!!!&lt;br /&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/21385432248922461-6576517999556009952?l=classicsblog.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://classicsblog.blogspot.com/feeds/6576517999556009952/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=21385432248922461&amp;postID=6576517999556009952' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/21385432248922461/posts/default/6576517999556009952'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/21385432248922461/posts/default/6576517999556009952'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://classicsblog.blogspot.com/2007/05/virgili-mestre-de-mestres-jejeje.html' title='Virgili Mestre de Mestres (Resum de l&apos;Aleix) .'/><author><name>Alumn@</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01795326453798069418</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-21385432248922461.post-7199614709757326567</id><published>2007-05-16T08:30:00.002Z</published><updated>2009-06-02T19:58:17.771+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Oratoria'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Ciceró'/><title type='text'>Marco Tulio Ciceron (Resum alumne 2007)</title><content type='html'>El arte de utilizar la palabra en público con corrección y belleza, sirviéndose de ella para simultáneamente agradar y persuadir, tuvo en Roma un uso temprano y prolongado. Favorecía su desarrollo el sistema político de la República basado en la consulta popular, y, de hecho, se mantuvo vivo y con fuerza mientras la constitución republicana subsistió; una vez que se imponen formas de gobierno basadas en el poder personal, la oratoria, falta del ambiente de libertad que necesita, languidece y se transforma en un puro ejercicio de retórica. En unas culturas como las clásicas eminentemente orales, la oratoria impregnaba gran parte de la vida pública y su valor era reconocido en los tribunales (discursos judiciales), en el foro (discursos políticos) y en algunas manifestaciones religiosas (elogios fúnebres). El pueblo romano, extraordinariamente aficionado a los discursos, sabía valorar y aplaudir a los oradores brillantes, e intervenía en las discusiones entre las distintas escuelas y tendencias.&lt;br /&gt;La oratoria comienza a practicarse en época muy temprana; el primer discurso del que tenemos constancia es el pronunciado por Apio Claudio el Ciego (dictador en el 312 a. de C.), con motivo de la guerra contra Pirro; sin embargo sólo comenzó a cultivarse como un arte en los años difíciles de las guerras púnicas. Durante estos primeros años la oratoria se desarrolla teniendo como elemento fundamental la improvisación delante de un auditorio, sólo bastante más tarde, cuando se obtiene conciencia de su valor literario, empiezan a fijarse por escrito.&lt;br /&gt;principales principios son:&lt;br /&gt;·         Para la elaboración de buenos discursos es imprescindible el conocimiento de los distintos recursos oratorios que se estudian en las diferentes partes de la retórica:&lt;br /&gt;o        Inventio: trata sobre el contenido de las ideas y de las argumentaciones.&lt;br /&gt;o        Ordo o dispositio: estudia la disposición u ordenación de las ideas del discurso.&lt;br /&gt;o        Elocutio: esta tercera parte de la retórica se refiere a la expresión lingüística del discurso; la elección y colocación de las palabras, el ritmo condicionado por éstas; correcta utilización de las figuras retóricas.&lt;br /&gt;o        Memoria: proponía pautas para memorizar.&lt;br /&gt;o        Pronuntiatio o declamatio: desarrollaba técnicas para la declamación&lt;br /&gt;·         Según la finalidad del discurso se distinguían tres géneros de elocuencia:&lt;br /&gt;o        genus laudativum: era utilizado en los discursos pronunciados en ceremonias relacionadas con la religión (laudationes funebres y elogia).&lt;br /&gt;o        genus deliberativum: era el propio de la oratoria política.&lt;br /&gt;o        genus iudiciale: propio de los discursos de acusación y defensa ante los tribunales.&lt;br /&gt;·         También el estilo o tono de los discursos debía adecuarse a los distintos géneros de elocuencia, distinguiéndose también tres tipos de estilo o genera dicendi:&lt;br /&gt;o        Genus grande (estilo elevado) &lt;br /&gt;o        Genus medio (estilo medio) &lt;br /&gt;o        Genus tenue (estilo elegante)&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/21385432248922461-7199614709757326567?l=classicsblog.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://classicsblog.blogspot.com/feeds/7199614709757326567/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=21385432248922461&amp;postID=7199614709757326567' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/21385432248922461/posts/default/7199614709757326567'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/21385432248922461/posts/default/7199614709757326567'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://classicsblog.blogspot.com/2007/05/ciceron-el-arte-de-utilizar-la-palabra.html' title='Marco Tulio Ciceron (Resum alumne 2007)'/><author><name>MARIA FERNANDA CAROS</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11668480102489976920</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_Qvm-hBlUKO8/TN6WbRlV8rI/AAAAAAAAA0A/kkZ1mK5GatQ/S220/young.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-21385432248922461.post-4233726429500704189</id><published>2007-05-16T08:27:00.001Z</published><updated>2009-06-02T19:53:28.278+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Horacio'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Odas'/><title type='text'>Quinto Horcio Flaco</title><content type='html'>Quinto Horacio Flaco (65-8 a.C.) nació en Venusia (Apulia), hijo de un liberto que ejercía el cargo de recaudador de impuestos en las subastas. Con gran sacrificio de su familia, recibió una esmerada educación en Roma y más tarde en Grecia, entusiasmándose con la filosofía epicúrea. Se enroló en el ejército de Bruto y combatió en Filipos con el grado de tribuno militar.&lt;br /&gt;Tras la derrota volvió a Roma y compró un puesto de amanuense de los cuestores para poder vivir. Allí empieza a escribir con amargura sus Épodos y Sátiras, trabando amistad con Virgilio, quien lo presentó a Mecenas, al cual le unió una profunda amistad durante toda su vida. No se casó nunca. Se dedicó por completo a su actividad literaria, permitiéndose incluso rechazar el cargo de secretario particular del "princeps", que el propio Augusto le había ofrecido.&lt;br /&gt;1.3.1.- Obra Lírica&lt;br /&gt;No estudiaremos la obra completa de Horacio, por pertenecer parte de ella a otros géneros literarios tratados en diferentes temas. Así pues, baste con mencionar las Sátiras o Sermones y las Epístolas, para pasar al estudio detallado del resto de su producción poética. No en balde él mismo afirmó que no todo lo que había escrito en verso era poesía.&lt;br /&gt;1.3.1.1.- Épodos&lt;br /&gt;Llamados por Horacio Iambi, fueron escritos en el intermedio de las batallas de Filipos (42 a.C.) y Accio (31 a.C.), es decir, contemporáneos de los Sermones e inmediatamente anteriores a las Odas. Están a media distancia entre la poesía satírica y lírica y con ellos Horacio aspiró a convertirse en el Arquíloco romano. Efectivamente, adopta la estrofa yámbica, mezclándola con otros ritmos y fijando desde aquí las reglas de la métrica latina. Reúne aquí 17 poemas cortos, de tono violento y agresivo sobre temas muy diversos: junto a las deprecaciones contra las guerras civiles, aparecen las invectivas contra personas de la vida pública o privada, contra sus enemigos literarios o contra mujeres perversas... No obstante, también hay un poema de tema bucólico, el conocidísimo Beatus Ille, en el que canta la vida del campo frente a las complicaciones de la vida urbana.&lt;br /&gt;1.3.1.2.- Odas (CARMINA)&lt;br /&gt;Escritas entre el 30 y el 20 a.C., se trata de composiciones líricas agrupadas en cuatro libros, con las que intenta crear una poesía lírica que rivalice con la griega; naturalmente utiliza temas y metros líricos griegos, estrofas eólicas sobre todo. En los primeros libros de Odas, Horacio apoya las intenciones morales y religiosas de Augusto, incluyendo una temática muy variada: &lt;br /&gt;·         Temas político-nacionales, centrados en el valor educativo de la guerra y en la predicación de la vida serena y la aurea mediocritas, como medio de freno para las ambiciones y ansia de novedades provocadas por la guerra civil. Igualmente habla del sometimiento de los pueblos bárbaros para garantizar la paz de Roma y dedica también poemas de alabanza a Augusto. Tanto gustaron al "princeps" estos cantos, entre los que se encuentran las llamadas Odas Nacionales, que pidió a Horacio que compusiera un himno para los Juegos Seculares del 17 a.C. (destinados a conmemorar la paz definitiva en Oriente, tras el sometimiento de los Parthos), al que se denominó Carmen Saeculare.&lt;br /&gt;·         Temas religiosos, donde Horacio usa a los dioses como un mero artificio literario.&lt;br /&gt;·         Temas de ética y moral, donde se pueden incluir también alguno de tipo erótico y otros de tipo profano (la alegría de los banquetes, la tranquilidad de la vida del campo, amores propios y ajenos...), pero donde fundamentalmente se deja ver la influencia de la filosofía epicúrea que Horacio profesaba, en clara contradicción con su carácter típicamente romano: se ha de vivir el presente, disfrutando de la vida ("carpe diem"), pero de una manera sensata, con calma y tranquilidad, evitando el ansia de riqueza y las esperanzas infundadas, que fueron, según él, las causantes de la crisis romana. En el fondo Horacio entiende el deber por encima de los placeres del alma.&lt;br /&gt;Por otro lado, en el libro IV de las Odas Horacio se nos presenta de forma diferente a los anteriores: es un libro más personal e íntimo, como el apogeo del hombre, ya anciano, que ve pasar su vida y agudiza sus sentimientos; ante la tristeza de la muerte busca la inmortalidad que puede conferirle la poesía y, como tal instrumento de recuerdo, la alaba. Aquí desaparece el anonimato y se confiesa abiertamente sin seudónimos.&lt;br /&gt;En realidad toda la lírica de Horacio, en sus aspectos más elevados, no es otra cosa que una meditación en torno a la muerte: ésta es el hilo conductor de su mundo. Pero su pesimismo no es absoluto, como lo demuestra su evolución fatigosa desde el epicureísmo al estoicismo, manifestada en su producción lírica donde supo aunar los aspectos ambiguos de la vida humana.&lt;br /&gt;Por otra parte, la posición señera de Horacio como uno de los mayores poetas latinos se basa en la perfección formal que muestra su poesía y en la profundidad y detalle de su propio retrato: aparece como uno de los hombres más agradables, urbanos, graciosos, tolerantes, observadores, amantes de las cosas buenas de la vida y de su país que podamos imaginar.&lt;br /&gt;Precisamente esta capacidad de observación lo aleja definitivamente, en un tema tan común en la lírica como el amoroso, de Catulo y, sobre todo, de los elegíacos Tibulo y Propercio. En Horacio las pasiones son contempladas con un espíritu de observación casi objetivo como si el autor no estuviera implicado en ellas: ante la belleza de Cloe, no ejercita el sentimiento, sino la fantasía.&lt;br /&gt;Muestras fundamentales de su producción lírica y reflejo de sus preocupaciones vitales permanentes son las siguientes Odas: "Tu ne quaesieris, scire nefas..." (I,11) "Rectius vivis, Licini,... (II,10) "exegi monumentum aere perennius..." (III,30) "Diffugere nives, redeunt iam gramina campis..." (IV, 7)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;1.3.2.- Cuestiones estilísticas y Pervivencia&lt;br /&gt;El mismo Horacio manifiesta sus gustos literarios en la Epistula ad Pisones, verdadero tratado de preceptiva literaria, denominado también Ars Poética. Pueden resumirse en las siguientes características:&lt;br /&gt;·         Plasticidad: consiste esta cualidad en dar forma, relieve y límites a lo que se está escribiendo. Horacio es insuperable en la descripción tanto de motivos de la naturaleza, como de sus ideas y sentimientos, personificándolos si es necesario por medio de divinidades alegóricas: intenta llegar al entendimiento a través de los sentidos.&lt;br /&gt;·         Sentido del equilibrio: intenta llevar a la literatura la idea epicúrea de la moderación que cultivó durante toda su vida. Insiste en la importancia del orden y combinación de las palabras como principio fundamental del lenguaje poético. La "callida iunctura", como definición del estilo de Horacio, se ha convertido en frase proverbial: la acertada e inteligente combinación del acervo lingüístico cotidiano para lograr un efecto nuevo.&lt;br /&gt;·         Sentido de la perfección: es la cualidad más acusada y característica, aunque pueda hacerle perder a veces sentimiento y espontaneidad. Horacio utiliza en todo momento la palabra o construcción exacta, trabaja una y otra vez los versos hasta dejarlos perfectos; la estructura de sus composiciones es armónica y rigurosa, todo en consonancia con la alta misión social que el poeta se atribuye, de ser educador e intérprete de los sentimientos de la sociedad.&lt;br /&gt;Para terminar podemos decir que los temas y formas usados por Horacio no constituyen una innovación en sí dentro de la lírica romana, pues ya se tenía el precedente de Catulo. Pero lo que sí supone una aportación original es su estilo dialéctico en que la tradición romana arcaica se sintetiza con las nuevas tendencias alejandrinas de su época, apoyándose en los líricos griegos antiguos y recreándolos, frente a los "Poetae Novi" que siguieron los modelos helenísticos. Horacio supera todo lo anterior partiendo de unos elementos conocidos. Tuvo un grupo de sucesores que imitaron sus formas líricas, aunque luego en la Edad Media sus Odas no fueron leídas. En el Renacimiento cobraron de nuevo una gran aceptación, así como en el siglo XVIII, cuando la filosofía de moderación preconizada por Horacio asumió un papel preponderante.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/21385432248922461-4233726429500704189?l=classicsblog.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://classicsblog.blogspot.com/feeds/4233726429500704189/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=21385432248922461&amp;postID=4233726429500704189' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/21385432248922461/posts/default/4233726429500704189'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/21385432248922461/posts/default/4233726429500704189'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://classicsblog.blogspot.com/2007/05/1.html' title='Quinto Horcio Flaco'/><author><name>MARIA FERNANDA CAROS</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11668480102489976920</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_Qvm-hBlUKO8/TN6WbRlV8rI/AAAAAAAAA0A/kkZ1mK5GatQ/S220/young.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-21385432248922461.post-8216553370168709797</id><published>2007-05-15T06:15:00.001Z</published><updated>2009-06-02T19:54:45.846+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Cesar'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Historiografia'/><title type='text'>HISTÒRIA DE CÈSAR</title><content type='html'>&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;Caius Juli Cesar va nèixer l’any &lt;st1:metricconverter productid="100 a" st="on"&gt;100 a&lt;/st1:metricconverter&gt;.C, pertanyia a una familia patricia, va fer carrera política despres de inscriures al partit popular.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;L’any 60, forma el primer tribunal amb Pompeu i Cras.Va ser nomenat cónsul i després por- protector a la Gal.lia, la cual va conquerir.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;Va començar la guerra civil contra Pompeu a qui va derrotar.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;Va ser nomenat dictador i va ser assesinat l’any 48 per una conjuració.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;Els comentaris son un model de narració històrica i es poden distinguir dos:&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-indent: -18pt;"&gt;&lt;!--[if !supportLists]--&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style=""&gt;1-&lt;span style="font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; font-size: 7pt; line-height: normal; font-size-adjust: none; font-stretch: normal;"&gt;     &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;Comentari de bello gallico (guerra de las galies) composta per 7 llibres, les fonts principals eren els diaris, es una apología personal.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-indent: -18pt;"&gt;&lt;!--[if !supportLists]--&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;&lt;span style=""&gt;2-&lt;span style="font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; font-size: 7pt; line-height: normal; font-size-adjust: none; font-stretch: normal;"&gt;     &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;Comentari de bello civili (guerra civil) composta per 3 llibres, les fonts son les mateixes que les de la guerra de las galies .&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;Cesar era un purista de la llengua, evita les paraules vulgars ,poeticas i arcaiques.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;Utilitza una narració viva sdesnse descripcions ni reflexions morals&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="text-align: right;" class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;Mª Carmen Garriga&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: right;" align="right"&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: right;" align="right"&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/21385432248922461-8216553370168709797?l=classicsblog.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://classicsblog.blogspot.com/feeds/8216553370168709797/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=21385432248922461&amp;postID=8216553370168709797' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/21385432248922461/posts/default/8216553370168709797'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/21385432248922461/posts/default/8216553370168709797'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://classicsblog.blogspot.com/2007/05/histria-de-csar.html' title='HISTÒRIA DE CÈSAR'/><author><name>MARIA FERNANDA CAROS</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11668480102489976920</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_Qvm-hBlUKO8/TN6WbRlV8rI/AAAAAAAAA0A/kkZ1mK5GatQ/S220/young.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-21385432248922461.post-722375190970205232</id><published>2007-05-13T18:50:00.001Z</published><updated>2009-06-02T20:06:58.929+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='poesia'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Selectivitat'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lirica'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='epistola'/><title type='text'>Quint Horaci Flac</title><content type='html'>&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Va néixer a Venusia, el seu pare va ser un llibert que va comprar la llibertat, i es va establir a Roma amb el seu fill petit.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Va acabar els seus estudis a Atenes on el va sorprendre l’assassinat de Cèsar, va ser tribú militar del bàndol republicà.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Va formar part del cercle de Mecenes i fins que fins i tot li va oferir el càrrec de secretari personal. però ell nomes va acceptar una vila a les muntanyes sabines on es v inspirar per escriure molts dels seus poemes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Va morir poc desprès del seu protector l'any &lt;st1:metricconverter productid="8 aC" st="on"&gt;8 aC&lt;/st1:metricconverter&gt;,&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Va cultivar 3 generes poètics: La sàtira, la lírica  i &lt;st1:personname productid="la epístola. ￼￼Seguint" st="on"&gt;la epístola.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt; Seguint&lt;/st1:PersonName&gt; el model del poeta grec Arquiloc, va escriure Epodes i Sàtires, aquests obres de joventut son d'estil desenfadat, agressiu i a vegades cruel. publicades entre l'any 35 i &lt;st1:metricconverter productid="30 aC" st="on"&gt;30 aC&lt;/st1:metricconverter&gt;, però començades molt abans&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Epodes: 17 poemes curts dels quals el mes conegut es el segon conegut com Beatus ille-..., un bellíssim cant al avida senzilla.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sàtires: 18 poemes dividits en dos llibres. El to satíric perd agressivitat i es torna mes filosòfic  Els poemes s'ocupen de temes mes general en la línia del poeta romà Lucili.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Odes o Carmina: &lt;span style=""&gt; &lt;/span&gt;Col·lecció de 103 poemes dividit es en 4 llibres  de mètrica i temàtica variades, canta l'amistat, l'amor, la pàtria, l'oci i l'orgull de ser poeta.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Epístoles es la darrera obra literària, composta de cartes purament literàries, de les quals no és coneix el destinatari.&lt;br /&gt;El primer llibre te 20 cartes de temàtica i mètrica semblant a les sàtires.&lt;br /&gt;El segon llibre te nomes 3 epístoles de tema literari, la primera de les quals està dirigida a August,&lt;br /&gt;L'Ars poetica es la mes important d'aquestes epístoles, està dirigida als germans Pisons, es la mes llarga i es també la darrera que va escriure, per això constitueix una mena de testament poètic de l'autor.&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;M Fernanda&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/21385432248922461-722375190970205232?l=classicsblog.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://classicsblog.blogspot.com/feeds/722375190970205232/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=21385432248922461&amp;postID=722375190970205232' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/21385432248922461/posts/default/722375190970205232'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/21385432248922461/posts/default/722375190970205232'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://classicsblog.blogspot.com/2007/05/quint-horaci-flac.html' title='Quint Horaci Flac'/><author><name>MARIA FERNANDA CAROS</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11668480102489976920</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_Qvm-hBlUKO8/TN6WbRlV8rI/AAAAAAAAA0A/kkZ1mK5GatQ/S220/young.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-21385432248922461.post-5783055649191889560</id><published>2007-05-13T18:39:00.002Z</published><updated>2009-06-02T20:02:36.100+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='historia'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='prosista'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Cesar'/><title type='text'>Cai Juli Cesar</title><content type='html'>&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;Nascut&lt;/span&gt; a Roma de la ilustre familia Julia, va ser un líder política i un gobernante de Roma va recorrer tots els&lt;span style=""&gt; &lt;span lang="CA"&gt;càrrecs públics&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; i&lt;span style="" lang="CA"&gt; militars&lt;/span&gt;. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;Va formar el primer&lt;span style=""&gt; &lt;span lang="CA"&gt;triumvirat&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;, va derrotar a Pompeu a la guerra civil i va asumir tots&lt;span style="" lang="CA"&gt; els poders fins&lt;/span&gt; el&lt;span style="" lang="CA"&gt; dia&lt;/span&gt; del&lt;span style="" lang="CA"&gt; seu&lt;/span&gt; assessinat. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;Autor de dues produccions històriques: &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;De bello gallico (Guerra de les galies) consta de vuit llibres que corresponen a cada any de &lt;st1:personname productid="la campanya. Desprès" st="on"&gt;la campanya. Desprès&lt;/st1:personname&gt; d'una descripció de la galia segueix els passos de les seves conquistes i enfrontaments amb cada un dels pobles.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;El llibre VII narra l'aixecament de la Galia assota el comandament de Vercingetorix i el total triomf de Cesar a la batalla d'Alesia &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;De Bello civili (la guerra civil) consta de tres llibres on s'expliquen els diversos avatars de la seva guerra contra Pompeu, inclou la Campanya d'Hispania (2n llibre) i la derrota final de Pompeu. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;Desprès de diversos estudis s'ha pogut comprovar que els llibres que semblaven objectius estaven escrits a la major honra i gloria del seu autor que canvia els fets i els moments per afavorir la seva imatge personal.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;La obra constituïa una crònica diària dels fets, utilitzava els informes que enviava al senat i els seus propis apunts, però van ser considerades de tal qualitat que cap altre historiador va escriure sobre aquests fets. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;Per la puresa de la seva llengua, el lèxic i la construcció constitueix amb Ciceró el model i paradigma d ela prosa llatina. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;M. Fernanda&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/21385432248922461-5783055649191889560?l=classicsblog.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://classicsblog.blogspot.com/feeds/5783055649191889560/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=21385432248922461&amp;postID=5783055649191889560' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/21385432248922461/posts/default/5783055649191889560'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/21385432248922461/posts/default/5783055649191889560'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://classicsblog.blogspot.com/2007/05/cai-juli-cesar.html' title='Cai Juli Cesar'/><author><name>MARIA FERNANDA CAROS</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11668480102489976920</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_Qvm-hBlUKO8/TN6WbRlV8rI/AAAAAAAAA0A/kkZ1mK5GatQ/S220/young.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-21385432248922461.post-8946368106689435859</id><published>2007-04-04T10:27:00.001Z</published><updated>2009-06-02T20:04:50.205+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Literatura'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Filosofia'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Oratoria'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Ciceró'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Epístoles'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Retòrica Selectivitat'/><title type='text'>Marc Tul·li Ciceró</title><content type='html'>&lt;p  style="font-family:georgia;"&gt;&lt;strong&gt; &lt;/strong&gt;Va néixer a Arpino el &lt;st1:metricconverter productid="106 a" st="on"&gt;106 a&lt;/st1:metricconverter&gt; C. Va estudiar a Roma amb els millors oradors i juristes de l'època.&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p  style="font-family:georgia;"&gt;Va debutar al foro amb la defensa de Publi Quinti i de Sext Rosci Ameri, després va completar estudis de Filosofia i Retòrica a Atenes, Rodia i Asia Menor. En tornar a Roma començà la seva carrera política a favor de la noblesa, es nomenat qüestor i continua la seva carrera com a advocat, es nomenat edil curul, pretor i finalment cònsol. &lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p  style="font-family:georgia;"&gt;Duran el seu consolat, va pronunciar les Quatre catilinàries sufocant la conjuració de Cartilina, però va ser censurat i posteriorment exiliat Posteriorment els triumvirs el van cridar a Roma però la república estava en una situació de crisi, de inseguretat i corrupció.&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p  style="font-family:georgia;"&gt;Descrês de l’assassinat de Cèsar i s'oposà a las ambicions de Marc Antoni que el fa assassinar. &lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p  style="font-family:georgia;"&gt;Obres:&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p  style="font-family:georgia;"&gt;Els discursos: Ciceró preparava primer el esquema del seu discurs, redactava alguna de les parts principals, i desprès de pronunciar-los davant de l'auditori els tornava a redactar donant-los un caràcter més literari . &lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p  style="font-family:georgia;"&gt;&lt;strong&gt;A Obra oratòria&lt;/strong&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p  style="font-family:georgia;"&gt;&lt;strong&gt;1 Discursos i&lt;/strong&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p  style="font-family:georgia;"&gt;&lt;strong&gt;1.1 discursos jurídics: &lt;/strong&gt;Discursos que pronuncià al tribunal com a acusador o defensor (discursos pro (a favor i discursos in (contra) &lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p face="georgia"&gt;&lt;u&gt;In C.Verrem: &lt;/u&gt;Contra Verres acusat de concussió, durant la seva gestió de propretor a Sicília, Ciceró va escriure 7 discursos demolidors plens de proves, arguments i testimonis, desprès de pronunciar-ne nomes d's Verres ers va veure perdut i es va exil·liar. &lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p face="georgia"&gt;Pro sext Roscio Amarino: acusat de parricidi per Crisogon que pretenia els seus bens&lt;br /&gt;Pro Murena: designat consol, es acusat d'intriga&lt;br /&gt;Pro Archia: El poeta Archia va ser acusat d'usurpar el dret de ciutadania&lt;br /&gt;Pro Milone: acusat d’assassinar Clodi Ciceró demostra que va actuar en legítima defensa&lt;br /&gt;In C.Verrem: Contra Verres acusat de concussió, durant la seva gestió de propretor a Sicília&lt;br /&gt;In Vatinium: Contra Vatini un dels acusadors de Sesti &lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p  class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;Pro Caelio acusat d'haver enverinat la seva ex amant Clodia germana del seu enemic Clodi&lt;br /&gt;Pro Marcello e pro Ligario, partidaris com ell de Pompeu, apel·la a &lt;st1:personname productid="la Clemència Cesariana" st="on"&gt;la Clemència Cesariana&lt;/st1:personname&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p face="georgia"&gt;&lt;span lang="CA"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p face="georgia"&gt;&lt;strong&gt;1.2 Discursos polítics:&lt;/strong&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;De imperio Cn, Pompei: defensa que cal donar a Pompeu el comandament de la guerra contra Mirtriades&lt;br /&gt;Lege agraria: contra la llei agraria proposada pel tribú Rul&lt;br /&gt;In M. Antonium orationes (Philippicae) Catorze discursos violents com a pamflets contra Marc Antoni. probablement son la mostra de la seva millor oratòria. &lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p face="georgia"&gt;&lt;u&gt;Les catilinàries&lt;/u&gt;: Quatre discursos contra Catilina, cap del conjuració que es va descobrir durant el seu consolat&lt;br /&gt;La seva actuació i execució dels còmplices sense dret a apel·lar al poble li va anar en contra ja que va servir al seu enemic Clodi per enviar-lo a l'exili.&lt;br /&gt;Ciceró va poder venjar-se de Clodi en dos discursos pro Celio i Pro Milone &lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p face="georgia"&gt;&lt;strong&gt;2 Obres Retòriques: &lt;/strong&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p face="georgia"&gt;&lt;strong&gt;De oratore: &lt;/strong&gt;Tres llibres, redactat en forma dialogada, hi intervenen els oradors M. Antoni (l'avi) Cras i dois joves.&lt;br /&gt;Exposa les seves opinions sobre la formació dels oradors basada sobretot en els dots naturals i el coneixement de totes les disciplines i domini de les tècniques del discurs&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p face="georgia"&gt;Model de discurs: El discurs ha d'obeir un pla preconcebut de Divisió en parts, cada una de les quals tindrà un tractament i així s'arribarà al fi desitjat. &lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p face="georgia"&gt;- Exordi - Introducció al tema que es tractarà&lt;br /&gt;- Narració dels fets que motiven el discurs&lt;br /&gt;- Confirmació Aportació d'arguments per justificar els fets&lt;br /&gt;- Refutació Arguments que refusen les dificultats que proposa el contrari&lt;br /&gt;- Peroració: Es la part final, en la que es fan les súpliques als jutges i l’auditori perquè accedeixin a les demandes de l'orador &lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p face="georgia"&gt;&lt;strong&gt;Brutus: &lt;/strong&gt;També en forma dialogada, Hi intervenen Ciceró, Àtic i Brutus&lt;br /&gt;Reconstrueix la historia de l’eloqüència romana i es defensa dels atacs dels neoàtics, es un model de critica literària.&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-family: georgia;"&gt;&lt;strong&gt;Orator: &lt;/strong&gt;Obra didàctica, on retrata l'orador ideal i exposa la seva teoria sobre l'extensió del discurs, en clara polèmica contra els neoàtics. &lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-family: georgia;"&gt;&lt;strong&gt;B Obres Filosòfiques: &lt;/strong&gt;la seva obra es divideix en tres grans blocs&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-family: georgia;"&gt;1 Tractats Politics &lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-family: georgia;"&gt;-&lt;strong&gt; De republica:&lt;/strong&gt; Consta de sis llibres, on defineix el govern ideal com una síntesi entre la monarquia, aristocràcia i democràcia. que dona com a resultat la República romana.&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-family: georgia;"&gt;- &lt;strong&gt;De legibus&lt;/strong&gt; Es discuteixen els fonaments dels dret, les institucions religioses i públiques.&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-family: georgia;"&gt;El mèrit de Ciceró es haver sabut difondre les idees dels filòsofs grecs dins els ambients de roma, les obres estan escrites en forma dialogada, Es el creador de tota la terminologia filosòfica en llatí . Ciceró no es seguidor de cap escola filosòfica però està més a la vora de Plató i s'indigna amb Epicur, creu en l'existència de Déu i la immortalitat de l'ànima. &lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-family: georgia;"&gt;2 Tractats Morals &lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-family: georgia;"&gt;&lt;strong&gt;De Oficiis&lt;/strong&gt; (dels deures) Tractat de moral que va dedicar al seu fill, tracta del que es honest, el que es útil i el possible conflicte entre les dues coses. &lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-family: georgia;"&gt;&lt;strong&gt;De senectute &lt;/strong&gt;On intenta demostrar que la vellesa no es cap desgràcia i que no cal témer-la &lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-family: georgia;"&gt;&lt;strong&gt;De amicitia:&lt;/strong&gt;&lt;span lang="CA"&gt; &lt;/span&gt;Diàleg que tracta dels avantatges de l'amistat i de la definició de la seva essència.&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-family: georgia;"&gt;3 Tractats de Religió &lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-family: georgia;"&gt;&lt;strong&gt;De natura deorum&lt;/strong&gt;: Tracta de l’existència i de la naturalesa dels deus Defensa que el mon es governar per la seva providència &lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-family: georgia;"&gt;&lt;strong&gt;De Divinatione: &lt;/strong&gt;Nega l'existència d'arts endevinatòries, contra les teories dels estoics, &lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-family: georgia;"&gt;&lt;strong&gt;C obra Epistolar &lt;/strong&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-family: georgia;"&gt;En les cartes Ciceró manifesta la seva autèntica personalitat i la seva activitat familiar, social i política. Son escrites sens e ambició literària sota la influència dels esdeveniments diaris. &lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-family: georgia;"&gt;Son un document excepcional per conèixer la societat de l'època, i el llenguatge familiar , menys acurat que el dels discursos. &lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-family: georgia;"&gt;De la correspondència de Ciceró ens han arribat 864 cartes dividides en quatre blocs.&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-family: georgia;"&gt;- Ad familiares : 16 llibres, adreçades a amics i familiars. &lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-family: georgia;"&gt;- Ad Atticum: 16 llibres Son molt interessants per les confidències que s'hi manifesten. &lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-family: georgia;"&gt;- Ad Quintum Fratrem : Recull la correspondència entre els dos germans. &lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;span  lang="CA" style="font-family:Arial;"&gt;&lt;span style="font-family:georgia;"&gt;- Ad M. Brutum: 2 llibres Correspondència de Ciceró l'any &lt;/span&gt;&lt;st1:metricconverter style="font-family: georgia;" productid="43 a" st="on"&gt;43 a&lt;/st1:metricconverter&gt;&lt;span style="font-family:georgia;"&gt; C.&lt;/span&gt; &lt;/span&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;M. Fernanda&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/21385432248922461-8946368106689435859?l=classicsblog.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://classicsblog.blogspot.com/feeds/8946368106689435859/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=21385432248922461&amp;postID=8946368106689435859' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/21385432248922461/posts/default/8946368106689435859'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/21385432248922461/posts/default/8946368106689435859'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://classicsblog.blogspot.com/2007/04/marc-tulli-cicer.html' title='Marc Tul·li Ciceró'/><author><name>MARIA FERNANDA CAROS</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11668480102489976920</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_Qvm-hBlUKO8/TN6WbRlV8rI/AAAAAAAAA0A/kkZ1mK5GatQ/S220/young.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-21385432248922461.post-322463234261666679</id><published>2007-04-04T09:53:00.001Z</published><updated>2009-06-02T20:00:03.504+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Literatura'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Teatre'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Plaute'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Comèdia'/><title type='text'>Titus Macci Plaute</title><content type='html'>&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family: Arial;" lang="CA"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span style="font-family: georgia;" lang="CA"&gt;El millor comediògraf llatí, va néixer a l'Umbria i va treballar a Roma en diversos oficis. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-family: georgia;"&gt;Les seves Comèdies estan inspirades en arguments grecs i amb personatges vestits a la grega per aixó s'anomenen &lt;strong&gt;palliatae, &lt;/strong&gt;en el desenvolupament dels arguments demostra però gran inventiva. &lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-family: georgia;"&gt;Els personatges son convencionals , paràsits que adulen per obtenint invitacions a menjar, esclaus astuts que solucionen els problemes amorosos del seus joves amos enganyant els pares, soldats fanfarrons que queden ridiculitzats, pares tirànics, fills llibertins i malgastadors, errors d'identitat per la semblança de dues persones etc. &lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-family: georgia;"&gt;El llenguatge: Inclou elements de la parla popular i familiar, humorisme, inventa paraules noves i jocs de paraules que fan riure al auditori. Ciceró va dir d'ell que si les muses parlessin llatí triarien el llenguatge de Plaute &lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-family: georgia;"&gt;L'estil de gran vivesa i naturalitat, coneix els gustos del poble roma i sap crear situacions de força còmica i embolics de desenllaç imprevisible.&lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-family: georgia;"&gt;Els arguments: L'estructura de les comèdies de Plaute es característica de les comèdies d'embolic, típiques situacions de la vida diària de Roma amb esclaus enginyosos, amos joves i enamoradissos, noietes innocents o a vegades no tant, matrimonis desavinguts, soldats fanfarrons que queden ridiculitzats, confusió i errors per al semblança de dos personatges etc. &lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-family: georgia;"&gt;Destaca sobretot la incorporació dels pròlegs, versos capdavanters de l'obra que expliquen una mica l’argument i que recita un personatge al·legòric o bé un deu. Els versos del pròleg dormen un acròstic que conté el títol de &lt;st1:personname productid="la comèdia. Els" st="on"&gt;la comèdia. Els&lt;/st1:PersonName&gt; personatges ,&lt;span style="" lang="CA"&gt; &lt;/span&gt;Devem a Plaute la creació de personatges que han estat característics, el paràsit, el senex, el buco, el pseudolus (esclau) etc. &lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-family: georgia;"&gt;El vestuari i el calçat eren característics de cada personatge així el públic els reconeixia només sortir, pel seu color de vestit (els esclaus de vermell) i per les marcares.&lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-family: georgia;"&gt;La seva producció teatral va ser molt amplia però només s'han conservat 20 comèdies. Entre les que han arribat fins a nosaltres podem distingir diversos tipus de comèdies.&lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;ul style="font-family: georgia;" type="disc"&gt;&lt;li class="MsoNormal" style=""&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;D&lt;/span&gt;ramàtiques &lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;  &lt;ol style="font-family: georgia;" start="1" type="1"&gt;&lt;li class="MsoNormal" style=""&gt;Captivi: (Els captius) Un      esclau es fa passar pel seu amo per aconseguir la seva llibertat &lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;li class="MsoNormal" style=""&gt;Menaechmi (Els dos      memecmes) Comèdia d'Errors en torn a dos bessons &lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ol&gt;  &lt;ul style="font-family: georgia;" type="disc"&gt;&lt;li class="MsoNormal" style=""&gt;Intriga &lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;  &lt;ol style="font-family: georgia;" start="1" type="1"&gt;&lt;li class="MsoNormal" style=""&gt;Miles gloriossus (El      militar fanfarró) &lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;li class="MsoNormal" style=""&gt;Mostellaria (La comèdia del      fantasma) entorn a una casa encantada &lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;li class="MsoNormal" style=""&gt;Pseudolus (Pseudolus &lt;span style=""&gt; &lt;/span&gt;l’eslau mentider i intrigant) &lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ol&gt;  &lt;ul style="font-family: georgia;" type="disc"&gt;&lt;li class="MsoNormal" style=""&gt;Embolic &lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;  &lt;ol style="font-family: georgia;" start="1" type="1"&gt;&lt;li class="MsoNormal" style=""&gt;Asinaria (la comèdia dels      ases) &lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ol&gt;  &lt;ul style="font-family: georgia;" type="disc"&gt;&lt;li class="MsoNormal" style=""&gt;Interès psicològic &lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;  &lt;ol style="font-family: georgia;" start="1" type="1"&gt;&lt;li class="MsoNormal" style=""&gt;Aulularia (la comèdia de      l'olla) que va inspirar l'Avar de Moliere &lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ol&gt;  &lt;ul style="font-family: georgia;" type="disc"&gt;&lt;li class="MsoNormal" style=""&gt;Tragicomèdies &lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;  &lt;ol start="1" type="1"&gt;&lt;li class="MsoNormal" style=""&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;span style="font-family: georgia;"&gt;Amphitrio (Amfitrió) Zeus es fa passar pel      marit d'Alcmena i Mercuri pel seu criat&lt;/span&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ol&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;M. Fernanda&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/21385432248922461-322463234261666679?l=classicsblog.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://classicsblog.blogspot.com/feeds/322463234261666679/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=21385432248922461&amp;postID=322463234261666679' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/21385432248922461/posts/default/322463234261666679'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/21385432248922461/posts/default/322463234261666679'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://classicsblog.blogspot.com/2007/04/titus-macci-plaute.html' title='Titus Macci Plaute'/><author><name>MARIA FERNANDA CAROS</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11668480102489976920</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_Qvm-hBlUKO8/TN6WbRlV8rI/AAAAAAAAA0A/kkZ1mK5GatQ/S220/young.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-21385432248922461.post-3076235394702876890</id><published>2007-04-04T09:44:00.000Z</published><updated>2007-04-04T09:53:01.242Z</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Literatura'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Selectivitat'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Ovidi'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lirica'/><title type='text'>Publi Ovidi Naso</title><content type='html'>&lt;p  style="font-family:georgia;"&gt;Va néixer a Sulmona l'any &lt;st1:metricconverter productid="43 a" st="on"&gt;43  a&lt;/st1:metricconverter&gt; C. d'un família molt rica i que pertanyia a l'ordre eqüestre. Molt jove es traslladà a Roma on estudia retòrica i després a Grècia i Asia on acaba la seva formació humanística. &lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p  style="font-family:georgia;"&gt;A la seva tornada a Roma va exercir alguns càrrecs públics però aviat els va deixar i es va dedicar ala poesia&lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p  style="font-family:georgia;"&gt;Freqüentava el cercle literari de Messala i va conèixer als poetes mes bons del moment, ell va ser el poeta preferit de l'aristocràcia romana entre la qual era molt aplaudit &lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p  style="font-family:georgia;"&gt;La publicació dels seu llibre Ars Amandi i la vida dissoluta que portava el van enviar a l'exili on va morir l'any 18&lt;br /&gt;d. C. &lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p face="georgia"&gt;La seva obra molt prolífica es va dividir en 3 grups que pertanyen a 3 períodes successius.&lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p face="georgia"&gt;&lt;strong&gt;Obres de joventut (poemes eròtics) &lt;/strong&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-family: georgia;"&gt;-&lt;strong&gt; Amores &lt;/strong&gt;Poemes elegíacs destinats a cantar la seva passió per Corina &lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-family: georgia;"&gt;- &lt;strong&gt;Heroides&lt;/strong&gt; Cartes imaginàries en versos elegíacs trameses per heroïnes de llegenda als seus marits i amants absents. &lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-family: georgia;"&gt;-&lt;strong&gt; Ars amatoria. &lt;/strong&gt;Lliçons sobre l'art d'enamorar o conservar l'amor, va ser considera immoral.&lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-family: georgia;"&gt;&lt;strong&gt;Obres de Maduresa (poemes didàctics) &lt;/strong&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-family: georgia;"&gt;&lt;strong&gt;- Metamorfosis&lt;/strong&gt; El seu poema mes important i una de les obres mes notables &lt;span style=""&gt; &lt;/span&gt;la literatura universal. En ella es narren transformacions d'herois en animals, vegetals, constel·lacions etc. des del Caos inicial fins la transformació de Cesar en astre &lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-family: georgia;"&gt;Es notable la unitat que es manté al llarg de tota l'obra, malgrat la diversitat dels episodis que narra. i &lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-family: georgia;"&gt;Va servir de manual de mitologia i font d’inspiració d’escriptors, escultors i músics.&lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-family: georgia;"&gt;&lt;strong&gt;- Fastos: &lt;/strong&gt;Obra inacabada en la qual es passa revista a les festes religioses del calendari romà, el seu estil es descuidat i mancat d'inspiració.&lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-family: georgia;"&gt;&lt;strong&gt;Obres d'exili (poemes elegíacs sobre el dolor i la tristesa) &lt;/strong&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-family: georgia;"&gt;&lt;strong&gt;- Tristes.&lt;/strong&gt; Escrites a l'exili, narra les seves desventures, no expressa el destinatari dels poemes &lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="font-family: georgia;"&gt;&lt;strong&gt;- Pontiques &lt;/strong&gt;Es el mateix tema i les mateixes circumstàncies els poemes estan dedicats a la seva dona Fabia i als seus amics pregant-los que intercedeixin davant d'August perquè li perdoni el càstic&lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/21385432248922461-3076235394702876890?l=classicsblog.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://classicsblog.blogspot.com/feeds/3076235394702876890/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=21385432248922461&amp;postID=3076235394702876890' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/21385432248922461/posts/default/3076235394702876890'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/21385432248922461/posts/default/3076235394702876890'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://classicsblog.blogspot.com/2007/04/publi-ovidi-naso.html' title='Publi Ovidi Naso'/><author><name>MARIA FERNANDA CAROS</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11668480102489976920</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_Qvm-hBlUKO8/TN6WbRlV8rI/AAAAAAAAA0A/kkZ1mK5GatQ/S220/young.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-21385432248922461.post-3781688970292913680</id><published>2007-04-04T08:33:00.003Z</published><updated>2009-06-02T19:57:04.781+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Literatura'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Virgili'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Selectivitat'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Eneida'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Bucoliques'/><title type='text'>Publi Virgili Maró</title><content type='html'>&lt;span  lang="CA" style="font-family:Georgia;"&gt;Havia nascut prop de Mantua l'any &lt;st1:metricconverter productid="70 a" st="on"&gt;70 a&lt;/st1:metricconverter&gt; C. però va estudiar a Cremona i a Milà, desprès va anar a Roma a perfeccionar els seus estudis de retòrica. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;  &lt;p&gt;&lt;span  lang="CA" style="font-family:Georgia;"&gt;Massa tímid per dedicar-se a l'&lt;/span&gt;&lt;a href="javascript:void(0)" onclick="return false;" tabindex="7"&gt;&lt;span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span  lang="CA" style="font-family:Georgia;"&gt;oratòria va cultivar els estudis de filosofia seguint les idees d’Epicuri. Va entrar al cercle d'August i es convertí en el poeta preferit de la cort. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;span  lang="CA" style="font-family:Georgia;"&gt;Les Bucòliques o Èglogues&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span  lang="CA" style="font-family:Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;span  lang="CA" style="font-family:Georgia;"&gt;Les Èglogues o bucòliques són 10 poemes breus sobre la vida pastoril escrits en forma dialogada al estil de Teocrit de Siracusa.(escola alexandrina). El poeta recull l’herència dels poetes neotènics però la reelabora i la supera amb aportacions innovadores, constitueixen la  primera manifestació de poesia lírica de l’apoca augusta&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;span  lang="CA" style="font-family:Georgia;"&gt;Virgili es un poeta innovador si bé alguns dels motius poètics i els noms dels personatges estan agafats de Teocrit, en canvi Virgili trasplanta l'escenari  a Itàlia, envoltant-lo dels records de la seva infantesa a Mantua, idealitzant el paisatge de l’Arcàdia feliç. Una altra característica de Virgili es la seva al·lusió a l'actualitat i els personatges contemporanis encara que tractats de manera al·legòrica. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;b&gt;&lt;span  lang="CA" style="font-family:Georgia;"&gt;Bucòliques III, VII i VIII :  &lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span  lang="CA" style="font-family:Georgia;"&gt;tracten de concursos poètics entre pastors, a la bucòlica. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;b&gt;&lt;span  lang="CA" style="font-family:Georgia;"&gt;Bucòlica VI&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span  lang="CA" style="font-family:Georgia;"&gt; : el deu Silè explica la formació del mon, &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;b&gt;&lt;span  lang="CA" style="font-family:Georgia;"&gt;Bucòlica IV &lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span  lang="CA" style="font-family:Georgia;"&gt; prediu la tornada de l'edat d'or amb el naixement d'un nen diví, encara q que es referia al fill del seu protector, Asini Polio els cristians van suposar que profetitzava el naixement de Crist.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;span  lang="CA" style="font-family:Georgia;"&gt;en un altre grup de Bucòliques de manera al·legòrica es refereix a fets contemporanis com la confiscació de terres i exalta alguns personatges de l’apoca com Cèsar o August.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;span  lang="CA" style="font-family:Georgia;"&gt;A les bucòliques poem trobar l'essencial de &lt;st1:personname productid="la inspiració Virgiliana" st="on"&gt;la inspiració Virgiliana&lt;/st1:personname&gt; del seu sentit de l'harmonia, sobrietat i el sentit de la mesura i l’expressió dels sentiments, l'amor per la natura, que son els trets de l classicisme formal de l’apoca augustea.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;span  lang="CA" style="font-family:Georgia;"&gt;Les Geòrgiques &lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span  lang="CA" style="font-family:Georgia;"&gt;Poema èpic didàctic en quatre llibres el primer llibre esta dedicat a l'agricultura en general, el segon al cultiu de la vinya en particular, el tercer llibre es dedica a la cria dels animals domèstics i el quart a la cria de les abelles &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;span  lang="CA" style="font-family:Georgia;"&gt;Aquest llibre que va escriure per encàrrec de Mecenes, pretén un doble objectiu, crear una obra poètica que esta expressada amb realisme i precisió, sense caure en la monotonia i el segon objectiu es l'elogi de la vida camperola per animar al retorn de la vida camperola en petites propietats. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;span  lang="CA" style="font-family:Georgia;"&gt;L'Eneida &lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span  lang="CA" style="font-family:Georgia;"&gt;Obra cabdal de l’Èpica Romana consta de 12 cants on es narren les aventures d'Enees des que va sortir de Troia escapant a l'incendi fins la seva arribada ales costes d’Itàlia passant per Sicília i també per Cartejo. A partir del cant VII es narren les peripècies d'Enees i se seva guerra contra els Rutuls i el seu rei Turn que pretenen expulsar-lo del seu territori. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;span  lang="CA" style="font-family:Georgia;"&gt;L'Eneida combina la tradició romana d'un passat llegendari, la inspiració homèrica i la personalitat del propi Virgili per crear el que serà a partir de llavors el poema nacional de Roma &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;span  lang="CA" style="font-family:Georgia;"&gt;El tema&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;span  lang="CA" style="font-family:Georgia;"&gt;Sembla que inicialment Virgili volia composar un poema èpic que cantes les glories d'August però finalment va decantar-se per lloar els orígens de Roma, ja que Nevi i Enni hi havien passat de puntetes. Així i tot aconsegueix hàbilment insertar a la Eneida la glorificació d'August i d'altres personatges i famílies il·lustres, en dos episodis. Primer a la baixada als inferns, Anquises fa desfilar davant d'Eneas tots els herois romans futurs i en el llibre VIII Vulca forjarà en un escut una historia de Roma i l com a motiu central la gloria d'August. Així Virgili aconsegueix lligar la historia nacional i la historia de &lt;st1:personname productid="la dinastia Imperial." st="on"&gt;la dinastia  Imperial.&lt;/st1:personname&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;span  lang="CA" style="font-family:Georgia;"&gt;L'heroi &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;span  lang="CA" style="font-family:Georgia;"&gt;La eneida es una èpica feta de dolors i passions, esta escrita amb gran penetració i esperit elegíac, l'heroi Eneas es un heroi religiós i humà desgarrat per una tragèdia interior la seva obediència als deus i abandona contra la seva voluntat Dido, sembla un heroi tou però es la seva humanitat i els seus sentiments els que el fan com es&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;span  lang="CA" style="font-family:Georgia;"&gt;Es una obra equilibrada i harmònica una veritable obra clàssica. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;span  lang="CA" style="font-family:Georgia;"&gt;El llenguatge es elegant i harmoniós amb nombroses figures retòriques i comparacions, es mostra com un gran coneixedor de la literatura grega i romana anteriors. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;span  lang="CA" style="font-family:Georgia;"&gt;L'equilibri i l'harmonia caracteritzen el seu estil que conjuga la solemnitat apoca amb la gracia dels poetes Neotèrics, usa les paraules amb propietat, evoca colors i sons, és a vegades dolç, a vegades vigorós i d'altres brillant com demana l'ocasió. és en resum un clàssic reconegut des del seu temps fins l'actualitat.&lt;/span&gt;&lt;span  lang="CA" style="font-family:Arial;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;M. Fernanda&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/21385432248922461-3781688970292913680?l=classicsblog.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://classicsblog.blogspot.com/feeds/3781688970292913680/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=21385432248922461&amp;postID=3781688970292913680' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/21385432248922461/posts/default/3781688970292913680'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/21385432248922461/posts/default/3781688970292913680'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://classicsblog.blogspot.com/2007/04/publi-virgili-maro.html' title='Publi Virgili Maró'/><author><name>MARIA FERNANDA CAROS</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11668480102489976920</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_Qvm-hBlUKO8/TN6WbRlV8rI/AAAAAAAAA0A/kkZ1mK5GatQ/S220/young.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry></feed>
