Marc Tul·li Ciceró

Va néixer a Arpino el 106 a C. Va estudiar a Roma amb els millors oradors i juristes de l'època.

Va debutar al foro amb la defensa de Publi Quinti i de Sext Rosci Ameri, després va completar estudis de Filosofia i Retòrica a Atenes, Rodia i Asia Menor. En tornar a Roma començà la seva carrera política a favor de la noblesa, es nomenat qüestor i continua la seva carrera com a advocat, es nomenat edil curul, pretor i finalment cònsol.

Duran el seu consolat, va pronunciar les Quatre catilinàries sufocant la conjuració de Cartilina, però va ser censurat i posteriorment exiliat Posteriorment els triumvirs el van cridar a Roma però la república estava en una situació de crisi, de inseguretat i corrupció.

Descrês de l’assassinat de Cèsar i s'oposà a las ambicions de Marc Antoni que el fa assassinar.

Obres:

Els discursos: Ciceró preparava primer el esquema del seu discurs, redactava alguna de les parts principals, i desprès de pronunciar-los davant de l'auditori els tornava a redactar donant-los un caràcter més literari .

A Obra oratòria

1 Discursos i

1.1 discursos jurídics: Discursos que pronuncià al tribunal com a acusador o defensor (discursos pro (a favor i discursos in (contra)

In C.Verrem: Contra Verres acusat de concussió, durant la seva gestió de propretor a Sicília, Ciceró va escriure 7 discursos demolidors plens de proves, arguments i testimonis, desprès de pronunciar-ne nomes d's Verres ers va veure perdut i es va exil·liar.

Pro sext Roscio Amarino: acusat de parricidi per Crisogon que pretenia els seus bens
Pro Murena: designat consol, es acusat d'intriga
Pro Archia: El poeta Archia va ser acusat d'usurpar el dret de ciutadania
Pro Milone: acusat d’assassinar Clodi Ciceró demostra que va actuar en legítima defensa
In C.Verrem: Contra Verres acusat de concussió, durant la seva gestió de propretor a Sicília
In Vatinium: Contra Vatini un dels acusadors de Sesti

Pro Caelio acusat d'haver enverinat la seva ex amant Clodia germana del seu enemic Clodi
Pro Marcello e pro Ligario, partidaris com ell de Pompeu, apel·la a la Clemència Cesariana

1.2 Discursos polítics:

De imperio Cn, Pompei: defensa que cal donar a Pompeu el comandament de la guerra contra Mirtriades
Lege agraria: contra la llei agraria proposada pel tribú Rul
In M. Antonium orationes (Philippicae) Catorze discursos violents com a pamflets contra Marc Antoni. probablement son la mostra de la seva millor oratòria.

Les catilinàries: Quatre discursos contra Catilina, cap del conjuració que es va descobrir durant el seu consolat
La seva actuació i execució dels còmplices sense dret a apel·lar al poble li va anar en contra ja que va servir al seu enemic Clodi per enviar-lo a l'exili.
Ciceró va poder venjar-se de Clodi en dos discursos pro Celio i Pro Milone

2 Obres Retòriques:

De oratore: Tres llibres, redactat en forma dialogada, hi intervenen els oradors M. Antoni (l'avi) Cras i dois joves.
Exposa les seves opinions sobre la formació dels oradors basada sobretot en els dots naturals i el coneixement de totes les disciplines i domini de les tècniques del discurs

Model de discurs: El discurs ha d'obeir un pla preconcebut de Divisió en parts, cada una de les quals tindrà un tractament i així s'arribarà al fi desitjat.

- Exordi - Introducció al tema que es tractarà
- Narració dels fets que motiven el discurs
- Confirmació Aportació d'arguments per justificar els fets
- Refutació Arguments que refusen les dificultats que proposa el contrari
- Peroració: Es la part final, en la que es fan les súpliques als jutges i l’auditori perquè accedeixin a les demandes de l'orador

Brutus: També en forma dialogada, Hi intervenen Ciceró, Àtic i Brutus
Reconstrueix la historia de l’eloqüència romana i es defensa dels atacs dels neoàtics, es un model de critica literària.

Orator: Obra didàctica, on retrata l'orador ideal i exposa la seva teoria sobre l'extensió del discurs, en clara polèmica contra els neoàtics.

B Obres Filosòfiques: la seva obra es divideix en tres grans blocs

1 Tractats Politics

- De republica: Consta de sis llibres, on defineix el govern ideal com una síntesi entre la monarquia, aristocràcia i democràcia. que dona com a resultat la República romana.

- De legibus Es discuteixen els fonaments dels dret, les institucions religioses i públiques.

El mèrit de Ciceró es haver sabut difondre les idees dels filòsofs grecs dins els ambients de roma, les obres estan escrites en forma dialogada, Es el creador de tota la terminologia filosòfica en llatí . Ciceró no es seguidor de cap escola filosòfica però està més a la vora de Plató i s'indigna amb Epicur, creu en l'existència de Déu i la immortalitat de l'ànima.

2 Tractats Morals

De Oficiis (dels deures) Tractat de moral que va dedicar al seu fill, tracta del que es honest, el que es útil i el possible conflicte entre les dues coses.

De senectute On intenta demostrar que la vellesa no es cap desgràcia i que no cal témer-la

De amicitia: Diàleg que tracta dels avantatges de l'amistat i de la definició de la seva essència.

3 Tractats de Religió

De natura deorum: Tracta de l’existència i de la naturalesa dels deus Defensa que el mon es governar per la seva providència

De Divinatione: Nega l'existència d'arts endevinatòries, contra les teories dels estoics,

C obra Epistolar

En les cartes Ciceró manifesta la seva autèntica personalitat i la seva activitat familiar, social i política. Son escrites sens e ambició literària sota la influència dels esdeveniments diaris.

Son un document excepcional per conèixer la societat de l'època, i el llenguatge familiar , menys acurat que el dels discursos.

De la correspondència de Ciceró ens han arribat 864 cartes dividides en quatre blocs.

- Ad familiares : 16 llibres, adreçades a amics i familiars.

- Ad Atticum: 16 llibres Son molt interessants per les confidències que s'hi manifesten.

- Ad Quintum Fratrem : Recull la correspondència entre els dos germans.

- Ad M. Brutum: 2 llibres Correspondència de Ciceró l'any 43 a C.

M. Fernanda

Titus Macci Plaute

El millor comediògraf llatí, va néixer a l'Umbria i va treballar a Roma en diversos oficis.

Les seves Comèdies estan inspirades en arguments grecs i amb personatges vestits a la grega per aixó s'anomenen palliatae, en el desenvolupament dels arguments demostra però gran inventiva.

Els personatges son convencionals , paràsits que adulen per obtenint invitacions a menjar, esclaus astuts que solucionen els problemes amorosos del seus joves amos enganyant els pares, soldats fanfarrons que queden ridiculitzats, pares tirànics, fills llibertins i malgastadors, errors d'identitat per la semblança de dues persones etc.

El llenguatge: Inclou elements de la parla popular i familiar, humorisme, inventa paraules noves i jocs de paraules que fan riure al auditori. Ciceró va dir d'ell que si les muses parlessin llatí triarien el llenguatge de Plaute

L'estil de gran vivesa i naturalitat, coneix els gustos del poble roma i sap crear situacions de força còmica i embolics de desenllaç imprevisible.

Els arguments: L'estructura de les comèdies de Plaute es característica de les comèdies d'embolic, típiques situacions de la vida diària de Roma amb esclaus enginyosos, amos joves i enamoradissos, noietes innocents o a vegades no tant, matrimonis desavinguts, soldats fanfarrons que queden ridiculitzats, confusió i errors per al semblança de dos personatges etc.

Destaca sobretot la incorporació dels pròlegs, versos capdavanters de l'obra que expliquen una mica l’argument i que recita un personatge al·legòric o bé un deu. Els versos del pròleg dormen un acròstic que conté el títol de la comèdia. Els personatges , Devem a Plaute la creació de personatges que han estat característics, el paràsit, el senex, el buco, el pseudolus (esclau) etc.

El vestuari i el calçat eren característics de cada personatge així el públic els reconeixia només sortir, pel seu color de vestit (els esclaus de vermell) i per les marcares.

La seva producció teatral va ser molt amplia però només s'han conservat 20 comèdies. Entre les que han arribat fins a nosaltres podem distingir diversos tipus de comèdies.

• Dramàtiques

1. Captivi: (Els captius) Un esclau es fa passar pel seu amo per aconseguir la seva llibertat
2. Menaechmi (Els dos memecmes) Comèdia d'Errors en torn a dos bessons

• Intriga

1. Miles gloriossus (El militar fanfarró)
2. Mostellaria (La comèdia del fantasma) entorn a una casa encantada
3. Pseudolus (Pseudolus l’eslau mentider i intrigant)

• Embolic

1. Asinaria (la comèdia dels ases)

• Interès psicològic

1. Aulularia (la comèdia de l'olla) que va inspirar l'Avar de Moliere

• Tragicomèdies

1. Amphitrio (Amfitrió) Zeus es fa passar pel marit d'Alcmena i Mercuri pel seu criat

M. Fernanda

Publi Ovidi Naso

Va néixer a Sulmona l'any 43 a C. d'un família molt rica i que pertanyia a l'ordre eqüestre. Molt jove es traslladà a Roma on estudia retòrica i després a Grècia i Asia on acaba la seva formació humanística.

A la seva tornada a Roma va exercir alguns càrrecs públics però aviat els va deixar i es va dedicar ala poesia

Freqüentava el cercle literari de Messala i va conèixer als poetes mes bons del moment, ell va ser el poeta preferit de l'aristocràcia romana entre la qual era molt aplaudit

La publicació dels seu llibre Ars Amandi i la vida dissoluta que portava el van enviar a l'exili on va morir l'any 18
d. C.

La seva obra molt prolífica es va dividir en 3 grups que pertanyen a 3 períodes successius.

Obres de joventut (poemes eròtics)

- Amores Poemes elegíacs destinats a cantar la seva passió per Corina

- Heroides Cartes imaginàries en versos elegíacs trameses per heroïnes de llegenda als seus marits i amants absents.

- Ars amatoria. Lliçons sobre l'art d'enamorar o conservar l'amor, va ser considera immoral.

Obres de Maduresa (poemes didàctics)

- Metamorfosis El seu poema mes important i una de les obres mes notables la literatura universal. En ella es narren transformacions d'herois en animals, vegetals, constel·lacions etc. des del Caos inicial fins la transformació de Cesar en astre

Es notable la unitat que es manté al llarg de tota l'obra, malgrat la diversitat dels episodis que narra. i

Va servir de manual de mitologia i font d’inspiració d’escriptors, escultors i músics.

- Fastos: Obra inacabada en la qual es passa revista a les festes religioses del calendari romà, el seu estil es descuidat i mancat d'inspiració.

Obres d'exili (poemes elegíacs sobre el dolor i la tristesa)

- Tristes. Escrites a l'exili, narra les seves desventures, no expressa el destinatari dels poemes

- Pontiques Es el mateix tema i les mateixes circumstàncies els poemes estan dedicats a la seva dona Fabia i als seus amics pregant-los que intercedeixin davant d'August perquè li perdoni el càstic

Publi Virgili Maró

Havia nascut prop de Mantua l'any 70 a C. però va estudiar a Cremona i a Milà, desprès va anar a Roma a perfeccionar els seus estudis de retòrica.

Massa tímid per dedicar-se a l'oratòria va cultivar els estudis de filosofia seguint les idees d’Epicuri. Va entrar al cercle d'August i es convertí en el poeta preferit de la cort.

Les Bucòliques o Èglogues

Les Èglogues o bucòliques són 10 poemes breus sobre la vida pastoril escrits en forma dialogada al estil de Teocrit de Siracusa.(escola alexandrina). El poeta recull l’herència dels poetes neotènics però la reelabora i la supera amb aportacions innovadores, constitueixen la primera manifestació de poesia lírica de l’apoca augusta

Virgili es un poeta innovador si bé alguns dels motius poètics i els noms dels personatges estan agafats de Teocrit, en canvi Virgili trasplanta l'escenari a Itàlia, envoltant-lo dels records de la seva infantesa a Mantua, idealitzant el paisatge de l’Arcàdia feliç. Una altra característica de Virgili es la seva al·lusió a l'actualitat i els personatges contemporanis encara que tractats de manera al·legòrica.

Bucòliques III, VII i VIII : tracten de concursos poètics entre pastors, a la bucòlica.

Bucòlica VI : el deu Silè explica la formació del mon,

Bucòlica IV prediu la tornada de l'edat d'or amb el naixement d'un nen diví, encara q que es referia al fill del seu protector, Asini Polio els cristians van suposar que profetitzava el naixement de Crist.

en un altre grup de Bucòliques de manera al·legòrica es refereix a fets contemporanis com la confiscació de terres i exalta alguns personatges de l’apoca com Cèsar o August.

A les bucòliques poem trobar l'essencial de la inspiració Virgiliana del seu sentit de l'harmonia, sobrietat i el sentit de la mesura i l’expressió dels sentiments, l'amor per la natura, que son els trets de l classicisme formal de l’apoca augustea.

Les Geòrgiques Poema èpic didàctic en quatre llibres el primer llibre esta dedicat a l'agricultura en general, el segon al cultiu de la vinya en particular, el tercer llibre es dedica a la cria dels animals domèstics i el quart a la cria de les abelles

Aquest llibre que va escriure per encàrrec de Mecenes, pretén un doble objectiu, crear una obra poètica que esta expressada amb realisme i precisió, sense caure en la monotonia i el segon objectiu es l'elogi de la vida camperola per animar al retorn de la vida camperola en petites propietats.

L'Eneida Obra cabdal de l’Èpica Romana consta de 12 cants on es narren les aventures d'Enees des que va sortir de Troia escapant a l'incendi fins la seva arribada ales costes d’Itàlia passant per Sicília i també per Cartejo. A partir del cant VII es narren les peripècies d'Enees i se seva guerra contra els Rutuls i el seu rei Turn que pretenen expulsar-lo del seu territori.

L'Eneida combina la tradició romana d'un passat llegendari, la inspiració homèrica i la personalitat del propi Virgili per crear el que serà a partir de llavors el poema nacional de Roma

El tema

Sembla que inicialment Virgili volia composar un poema èpic que cantes les glories d'August però finalment va decantar-se per lloar els orígens de Roma, ja que Nevi i Enni hi havien passat de puntetes. Així i tot aconsegueix hàbilment insertar a la Eneida la glorificació d'August i d'altres personatges i famílies il·lustres, en dos episodis. Primer a la baixada als inferns, Anquises fa desfilar davant d'Eneas tots els herois romans futurs i en el llibre VIII Vulca forjarà en un escut una historia de Roma i l com a motiu central la gloria d'August. Així Virgili aconsegueix lligar la historia nacional i la historia de la dinastia Imperial.

L'heroi

La eneida es una èpica feta de dolors i passions, esta escrita amb gran penetració i esperit elegíac, l'heroi Eneas es un heroi religiós i humà desgarrat per una tragèdia interior la seva obediència als deus i abandona contra la seva voluntat Dido, sembla un heroi tou però es la seva humanitat i els seus sentiments els que el fan com es

Es una obra equilibrada i harmònica una veritable obra clàssica.

El llenguatge es elegant i harmoniós amb nombroses figures retòriques i comparacions, es mostra com un gran coneixedor de la literatura grega i romana anteriors.

L'equilibri i l'harmonia caracteritzen el seu estil que conjuga la solemnitat apoca amb la gracia dels poetes Neotèrics, usa les paraules amb propietat, evoca colors i sons, és a vegades dolç, a vegades vigorós i d'altres brillant com demana l'ocasió. és en resum un clàssic reconegut des del seu temps fins l'actualitat.

M. Fernanda